Guia d'instal·lació de Debian GNU/Linux Dret de reproducció © 2004, 2005, 2006, 2007 l'equip de l'instal·lador de Debian Aquest manual és programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o modificar-lo sota els termes de la Llicència Pública General de GNU publicada per la Free Software Foundation. Feu un cop d'ull a la llicència a Apèndix F, Llicència Pública General de GNU. Resum Aquest document conté les instruccions d'instal·lació per a la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux (nom en codi "lenny") per a l'arquitectura ARM ("arm"). També conté referències per obtenir més informació i informació de com aprofitar al màxim el vostre nou sistema Debian. Avís Aquesta guia d'instal·lació està basada en un manual anterior escrit per al sistema d'instal·lació antic de Debian (els «boot-floppies»), i ha estat actualitzat per a documentar el nou instal·lador de Debian. No obstant, per a arm, el manual no ha estat completament actualitzat i comprovada la seva veracitat per al nou instal·lador. Pot ser que algunes parts del manual encara estiguin incompletes o desactualitzades o que encara documentin l'instal·lador «boot-floppies». Podeu trobar una versió més nova d'aquest manual, possiblement documentant millor aquesta arquitectura, a internet a la pàgina de debian-installer. Podreu trobar-hi també traduccions addicionals. ━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━ Sumari Instal·lació de la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura arm 1. Benvingut a Debian 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? 1.5. Obtenció de Debian 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.7. Organització d'aquest document 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari 2. Requisits del sistema 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Xarxa 2.2.4. Sistema Un*x o GNU 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació 4. Obtenir el suport d'instal·lació del sistema 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.3.1. Configuració d'un servidor RARP 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP 4.3.3. Configurar un servidor DHCP 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP 4.3.5. Posar les imatges del TFTP al seu lloc 4.4. Instal·lació automàtica 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 5. Arrencada del sistema d'instal·lació 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM 5.1.3. Arrencada amb el firmware 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Fiabilitat del CD-ROM 5.3.2. Configuració de l'arrencada 5.3.3. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.4. Informar d'errors d'instal·lació 5.3.5. Emissió d'informes d'error 6. Utilització de l'instal·lador de Debian 6.1. Com funciona l'instal·lador 6.2. Introducció als elements 6.3. Utilització dels elements individualment 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge 6.3.3. Instal·lació del sistema base 6.3.4. Configuració d'usuaris i contrasenyes 6.3.5. Instal·lació de programari addicionals 6.3.6. Com fer el sistema arrencable 6.3.7. Finalització de la instal·lació 6.3.8. Miscel·lània 7. Arrancada del nou sistema Debian 7.1. El moment de la veritat 7.2. Muntar volums xifrats 7.2.1. dm-crypt 7.2.2. loop-AES 7.2.3. Resolució de problemes 7.3. L'entrada 8. Següents passos i per on seguir 8.1. Aturar el sistema 8.2. Si sou nous a Unix 8.3. Orientar-vos a Debian 8.3.1. El sistema de paquets de Debian 8.3.2. Gestió de versions de les aplicacions 8.3.3. Gestió de tasques amb cron 8.4. Lectura i informació addicional 8.5. Configuració del vostre sistema per utilitzar el correu electrònic 8.5.1. Configuració predeterminada del correu electrònic 8.5.2. Enviar correus fora del sistema 8.5.3. Configuració de l'agent de transport de correu Exim4 8.6. Compilar un nou nucli 8.6.1. Gestió de la imatge del nucli 8.7. Restauració d'un sistema amb errors A. Com Instal·lar A.1. Preliminars A.2. Arrencada de l'instal·lador A.2.1. CDROM A.2.2. Arrencada des de la xarxa A.2.3. Arrencada des del disc dur A.3. Instal·lació A.4. Envieu un informe de la instal·lació A.5. I finalment... B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia B.1. Introducció B.1.1. Mètodes de configuració prèvia B.1.2. Limitacions B.2. Utilització de la configuració prèvia B.2.1. Càrrega del fitxer de configuració prèvia B.2.2. Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia B.2.3. Mode auto B.2.4. Àlies útils per la configuració prèvia B.2.5. Utilitzar un servidor DHCP per especificar els fitxers de configuració prèvia B.3. Creació d'un fitxer de configuració prèvia B.4. Continguts del fitxer de configuració prèvia B.4.1. Localització B.4.2. Configuració de la xarxa B.4.3. Configuració del servidor rèplica B.4.4. Configuració del rellotge i del fus horari B.4.5. Particionat B.4.6. Particionat amb RAID B.4.7. Instal·lació del sistema base B.4.8. Configuració de comptes B.4.9. Configuració de l'apt B.4.10. Selecció de paquets B.4.11. Instal·lació del carregador d'arrencada B.4.12. Finalització de la instal·lació B.4.13. Configuració de l'X B.4.14. Configuració prèvia d'altres paquets B.5. Opcions avançades B.5.1. Execució d'ordres personalitzades a la instal·lació B.5.2. Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats B.5.3. Càrrega en cadena de fitxers de configuració prèvia C. Particionar per a Debian C.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides C.2. L'arbre de directoris C.3. Esquema de particions recomanat C.4. Noms dels dispositius a Linux C.5. Programes de Debian per particionar D. Informació variada D.1. Dispositius del Linux D.1.1. Configuració del ratolí D.2. Espai requerit per a les tasques D.3. Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux D.3.1. Començar D.3.2. Instal·lar debootstrap D.3.3. Executar debootstrap D.3.4. Configurar el sistema base D.3.5. Instal·lar un nucli D.3.6. Configuració del carregador d'arrencada D.3.7. Retocs finals D.4. Instal·lació de Debian GNU/Linux utilitzant PPP sobre Ethernet (PPPoE) E. Administrativa E.1. Quant a aquest document E.2. Contribucions a aquest document E.3. Contribucions més destacables E.4. Nota sobre les marques comercials F. Llicència Pública General de GNU Índex de taules 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats Instal·lació de la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura arm Ens alegrem que us hàgiu decidit a provar Debian i estem segurs que trobareu que la distribució Debian de GNU/Linux és única. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del món, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descobrireu que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació. Entenem que molts de vosaltres voleu instal·lar Debian sense haver de llegir aquest manual, i l'instal·lador de Debian ho contempla. Si no disposeu del temps necessari per llegir la Guia d'instal·lació, us recomanem que llegiu el document «Com instal·lar-lo», que us guiarà a través del procés d'instal·lació bàsic i que fa referència al manual pels temes més avançats o en cas d'error. El document «Com instal·lar-lo» el podeu trobar a Apèndix A, Com Instal·lar. Dit això, esperem que disposeu del temps necessari per llegir la major part del manual, ja que, probablement, això us permetrà una instal·lació més satisfactòria i amb més informació. Capítol 1. Benvingut a Debian Sumari 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? 1.5. Obtenció de Debian 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.7. Organització d'aquest document 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i Debian GNU/ Linux. Si ja coneixeu la història del projecte Debian i de la distribució Debian GNU/Linux, podeu passar tranquil·lament al següent capítol. 1.1. Què és Debian? Debian és una organització formada únicament per voluntaris i dedicada al desenvolupament del programari lliure i a la promoció dels ideals de la comunitat de Programari Lliure. El projecte Debian va començar l'any 1993, quan n'Ian Murdock va difondre una invitació oberta als desenvolupadors de programari per contribuir a una distribució de programari completa i coherent, basada en el relativament nou nucli del Linux. Aquest petit grup d'entusiastes especialitzats, que originalment va ser patrocinat per la Free Software Foundation i influenciat per la filosofia GNU, ha crescut amb els anys fins a esdevenir una organització d'aproximadament 1010 desenvolupadors de Debian. Els desenvolupadors de Debian estan involucrats en diverses activitats que inclouen l'administració dels llocs Web i FTP, el disseny gràfic, l'anàlisi legal de les llicències de programari, la redacció de documentació i, evidentment, el manteniment de paquets de programari. Amb l'objectiu de comunicar la nostra filosofia i atreure els desenvolupadors que creuen en els principis que representa Debian, hem publicat una colla de documents que estructuren els nostres valors i serveixen de guia sobre què significa ser un desenvolupador de Debian: ● El Contracte Social de Debian és una declaració dels compromisos de Debian respecte la comunitat del programari lliure. Qualsevol persona que accepti acollir-se al Contracte Social pot convertir-se en un mantenidor. Qualsevol mantenidor pot introduir nou programari a Debian -- sempre que aquest programari es consideri lliure segons els nostres criteris i el paquet segueixi els nostres estàndards de qualitat. ● Les Directives del Programari Lliure de Debian (DFSG) són una declaració clara i concisa del criteris de Debian referents al programari lliure. Les DFSG són un document amb molta influència dins el moviment del programari lliure, i és la base de la definició de codi obert. ● El manual de política de Debian és una especificació extensa dels estàndards de qualitat del projecte Debian. Els desenvolupadors de Debian també estan involucrats en d'altres projectes; alguns d'ells específics de Debian i d'altres relacionats amb parts o amb la totalitat de la comunitat del Linux. Alguns exemples poden ser: ● La Base Estàndard del Linux és un projecte enfocat a estandarditzar el sistema bàsic GNU/Linux, que permetrà als desenvolupadors de programari i maquinari de terceres parts dissenyar fàcilment programes i controladors de dispositius per Linux en general, en comptes de fer-ho per una distribució específica de GNU/Linux. ● L'estàndard de jerarquia del sistema de fitxers (FHS) és un esforç per estandarditzar l'esquema del sistema de fitxers del Linux. L'FHS permetrà als desenvolupadors de programari concentrar els seus esforços a dissenyar els programes, sense haver de preocupar-se de com s'instal·larà el paquet en diferents distribucions de GNU/Linux. ● El Debian Jr. és un projecte intern que vol assegurar-se que Debian té alguna cosa per oferir als usuaris més joves. Per obtenir informació més general sobre Debian vegeu les PMF de Debian. 1.2. Què és GNU/Linux? Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes. Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema operatiu funcional, preferim utilitzar el terme "GNU/Linux" per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar "Linux". Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que no cobren per fer-ho. El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984, quan la Free Software Foundation va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix anomenat GNU. El projecte GNU ha desenvolupat un ampli conjunt d'eines de programari lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix (tm) o similars, com Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des de les més mundanes (com copiar o suprimir fitxers del sistema) fins a les més complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades de documents en diferents formats). Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que Linux sigui possible. El nucli Linux va aparèixer per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet comp.os.minix. Vegeu la pàgina d'història de Linux, de Linux International. En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança. Hi ha un excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista de correu del nucli Linux a Kernel Traffic. També podeu trobar més informació sobre la llista de correu del nucli Linux a les PMF de la llista de correu del nucli Linux.. Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden canviar. Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema, és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges, Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis. 1.3. Què és Debian GNU/Linux? De la combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure, n'esdevé una distribució única anomenada Debian Debian GNU/Linux. Aquesta distribució es basa en una quantitat enorme de paquets de programari. Cada paquet de la distribució té executables, seqüències, documentació, i informació de la configuració, així com un mantenidor, que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar-ne els errors de programació i de comunicar-se amb els desenvolupadors del paquet de programari. L'enorme quantitat d'usuaris combinada amb el sistema de seguiment d'errors permet que aquests es localitzin i depurin ràpidament. La importància que Debian dóna als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions poden ser fàcilment configurades per dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat. Debian és especialment popular entre els usuaris avançats arran de les seves excel·lències tècniques i el compromís amb les necessitats i expectatives de la comunitat Linux. Debian també ha introduït moltes característiques al Linux que actualment són quotidianes. Per exemple, Debian va ser la primera distribució de Linux que va incloure un sistema de gestió de paquets per facilitar la instal·lació i supressió de programari. També va ser la primera distribució de Linux que es podia actualitzar sense necessitar la reinstal·lació completa. Debian continua sent un projecte líder en el desenvolupament de Linux. El seu procés de desenvolupament és un exemple de com pot arribar a funcionar un model de desenvolupament de programari lliure -- fins i tot per tasques complexes com generar i mantenir un sistema operatiu complet. La característica que més diferencia Debian de les altres distribucions GNU/ Linux és el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloent-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. En el sistema de manteniment de paquets podeu establir quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té. Per protegir el sistema contra "cavalls de Troia" i d'altre programari perjudicial, els servidors de Debian verifiquen que els paquets apujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulació, les actualitzacions normalment estan disponibles en poc temps. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian les actualitzacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar automàticament a través d'Internet. La millor forma d'obtenir ajuda per utilitzar el sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian és a través d'algunes llistes de correu mantingudes pel projecte Debian (en el moment que s'escrivia aquest document n'hi havia més de 215). La manera més fàcil per subscriure's a una o més llistes és visitant la pàgina de subscripcions a la llista de correu de Debian http://www.debian.org/MailingLists/subscribe i emplenar el formulari que hi trobareu. 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? Debian GNU/Hurd és un sistema Debian GNU que reemplaça el nucli monolític del Linux pel GNU Hurd -- un conjunt de servidors que s'executen sobre del micronucli GNU Mach. El Hurd encara no és acabat i no és adequat per l'ús diari, però continua en desenvolupament. Actualment, el Hurd només s'està desenvolupant per l'arquitectura i386, tot i que quan el sistema sigui més estable, es faran adaptacions a d'altres arquitectures. Per obtenir més informació vegeu la pàgina d'adaptacions de Debian GNU/Hurd i la llista de correu . 1.5. Obtenció de Debian Per obtenir informació sobre com baixar Debian GNU/Linux de la Internet o a qui es poden comprar els CD oficials de Debian vegeu la pàgina web de distribució. La llista de rèpliques de Debian conté un conjunt complet de rèpliques oficials de Debian perquè pugueu trobar-hi fàcilment la més propera. Debian es pot actualitzar fàcilment Debian després de la instal·lació. El procés d'instal·lació us ajudarà a configurar el sistema de manera que pugueu fer aquestes actualitzacions, si són necessàries, un cop finalitzada la instal·lació. 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document Aquest document es revisa constantment. Per trobar la informació d'última hora sobre el llançament 5.0 del sistema Debian assegureu-vos de comprovar les pàgines de Debian 5.0. Les versions actualitzades d'aquest manual d'instal·lació estan disponibles a les pàgines del manual d'instal·lació oficial. 1.7. Organització d'aquest document Aquest document està pensat per servir de manual per aquells que utilitzin Debian per primer cop. Intenta fer el mínim de suposicions possibles pel que fa al nivell dels coneixements. Tot i això, se suposen uns certs coneixements generals sobre com funciona el maquinari de l'ordinador. Els usuaris experts també hi poden trobar informació de referència interessant, incloent-hi l'espai mínim per a la instal·lació, detalls sobre el maquinari suportat pel sistema d'instal·lació de Debian i d'altres coses. Encoratgem als usuaris experts a saltar d'una secció a l'altra d'aquest document. En general, aquest manual s'ha organitzat de forma lineal, portant-vos a través del procés d'instal·lació des del principi fins al final. A continuació teniu els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux, i les seccions d'aquest document que s'hi corresponen: 1. Determineu si el vostre maquinari reuneix els requisits per utilitzar el sistema d'instal·lació a Capítol 2, Requisits del sistema. 2. Feu una còpia de seguretat del vostre sistema, dueu a terme qualsevol planificació i configuració del maquinari previs a la instal·lació de Debian a Capítol 3, Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux. Si esteu preparant un sistema d'arrencada múltiple, potser necessitareu crear espai al disc dur per fer-hi les particions que utilitzarà Debian. 3. A Capítol 4, Obtenir el suport d'instal·lació del sistema, obtindreu els fitxers d'instal·lació necessaris per al vostre mètode d'instal·lació. 4. Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació descriu l'arrencada del sistema d'instal·lació. Aquest capítol també discuteix els procediments de resolució de problemes en cas que tingueu problemes en aquest pas. 5. Realitzeu la instal·lació pròpiament dita segons Capítol 6, Utilització de l'instal·lador de Debian. Implica la tria de l'idioma, la configuració del mòduls controladors de dispositius, la configuració de la connexió de xarxa, de manera que la resta de fitxers de la instal·lació es puguin obtenir directament d'un servidor de Debian (si no esteu instal·lant a partir d'un CD), el mètode de partició de les vostres unitats de disc, la instal·lació del sistema base, i la selecció i instal·lació de tasques. (A Apèndix C, Particionar per a Debian trobareu alguna informació sobre com configurar les particions pel vostre sistema Debian). 6. Arrenqueu el nou sistema base instal·lat, a Capítol 7, Arrancada del nou sistema Debian. Un cop tingueu el vostre sistema instal·lat, podeu llegir Capítol 8, Següents passos i per on seguir. Aquest capítol explica on podeu cercar més informació sobre Unix i Debian i com reemplaçar el vostre nucli. Finalment, podeu trobar informació sobre aquest document i com contribuir-hi a Apèndix E, Administrativa. 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda S'apreciarà enormement qualsevol ajuda, suggeriment i, especialment, pedaços. Es poden trobar versions funcionals d'aquest document a http:// d-i.alioth.debian.org/manual/. Aquí trobareu una llista de totes les arquitectures i idiomes pels quals està disponible el document. Les fonts també estan disponibles públicament. Per trobar informació referent a la contribució feu un cop d'ull a Apèndix E, Administrativa. Agraïm els suggeriments, comentaris, pedaços i informes d'error (pel errors utilitzeu el paquet installation-guide, comproveu primer que el problema no s'hagi notificat prèviament). 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial -- normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així. Us animem a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre mitjà d'instal·lació als vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i vendre-les -- encara que amb algunes restriccions. La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar el sistema us la dóna directament Debian al basar-se en programari lliure. Anomenar-se programari lliure no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. Programari lliure, en part, significa que les llicències dels programes individuals no obliguen a pagar pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el resultant dels canvis. Nota El projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els seus usuaris, permet que alguns paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per a ser considerats lliures. Aquests paquets no formen part de la distribució oficial, tot i això, estan disponibles a les àrees contrib o non-free de les rèpliques de Debian o en la tercera part dels CD-ROM; per a més informació sobre la disposició i el contingut dels arxius, mireu les Debian PMF als "Arxius d'FTP de Debian". Molts dels programes del sistema estan sota la llicència de GNU Llicència Pública General, sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL necessita que deixeu el codi font dels programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Arran d'aquesta condició, el codi font^[1] de tots aquests programes estarà disponible al sistema Debian. Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el vostre sistema mirant el fitxer /usr/share/doc/nom-paquet/copyright un cop estigui instal·lat. Per més informació sobre les llicències i com es decideix si un programari compleix les característiques per ser inclòs en una distribució oficial de Debian, mireu els Principis del programari lliure de Debian. El punt legal més important és que aquest programari no té garanties. Els programadors que han creat aquest programari, ho fan per beneficiar a la comunitat. No és tenen garanties envers d'un ús concret del programari. Tot i això, com que el programari és lliure, teniu la possibilitat de modificar-lo per adaptar-lo a les vostres necessitats -- i gaudir dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera. ━━━━━━━━━━━━━━ ^[1] Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris des dels paquets font de Debian, mireu les Debian PMF, a "Informació bàsica sobre el sistema Debian de gestió de paquets". Capítol 2. Requisits del sistema Sumari 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Xarxa 2.2.4. Sistema Un*x o GNU 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari Aquesta secció conté informació sobre quin maquinari necessitareu per començar amb Debian. També trobareu enllaços a més informació referent al maquinari suportat per GNU i Linux. 2.1. Maquinari suportat Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/arm/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura ARM s'ha comprovat amb Debian. Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per ARM, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació. 2.1.1. Arquitectures suportades Debian 5.0 suporta dotze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com "sabors". ┌────────────────────┬────────────┬───────────────────────────┬──────────────┐ │ Arquitectura │Nom a Debian│ Subarquitectura │ Sabor │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │Basada en Intel x86 │i386 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │AMD64 & Intel EM64T │amd64 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │DEC Alpha │alpha │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Netwinder i CATS │netwinder │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ARM i StrongARM │arm │Intel IOP32x │iop32x │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Intel IXP4xx │ixp4xx │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PA-RISC 1.1 │32 │ │HP PA-RISC │hppa ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PA-RISC 2.0 │64 │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │Intel IA-64 │ia64 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │SGI IP22 (Indy/Indigo 2) │r4k-ip22 │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │SGI IP32 (O2) │r5k-ip32 │ │MIPS (big endian) │mips ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91250A (SWARM) │sb1-bcm91250a │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91480B (BigSur)│sb1a-bcm91480b│ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Cobalt │cobalt │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │ │r4k-kn04 │ │ │ │DECstation ├──────────────┤ │MIPS (little endian)│mipsel │ │r3k-kn02 │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91250A (SWARM) │sb1-bcm91250a │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91480B (BigSur)│sb1a-bcm91480b│ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Atari │atari │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Amiga │amiga │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │68k Macintosh │mac │ │Motorola 680x0 │m68k ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │ │bvme6000 │ │ │ │ ├──────────────┤ │ │ │VME │mvme147 │ │ │ │ ├──────────────┤ │ │ │ │mvme16x │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │CHRP │chrp │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │IBM/Motorola PowerPC│powerpc │PowerMac │pmac │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PReP │prep │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │sun4u │ │ │Sun SPARC │sparc ├───────────────────────────┤sparc64 │ │ │ │sun4v │ │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │IPL de VM-reader i DASD │generic │ │IBM S/390 │s390 ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │IPL from tape │tape │ └────────────────────┴────────────┴───────────────────────────┴──────────────┘ Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura ARM. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian. 2.1.2. Suport de CPU, plaques base i vídeo Cada arquitectura ARM diferent necessita del seu propi nucli. Per açò la distribució de Debian estàndard tan sols suporta la instal·lació a uns quants dels sistemes més comuns. El mode d'usuari de Debian però, es pot utilitzar per qualsevol CPU ARM, incloent xscale. Quasi totes les CPU ARM poden funcionar amb els dos modes endian (big o little). Tanmateix, la majoria de les implementacions de sistemes actuals utilitzen el mode little endian. En aquest moment, Debian tan sols suporta sistemes ARM en mode little endian. Els sistemes suportats són: Netwinder Aquest és el nom que rep el grup de màquines basades en la CPU StrongARM 110 i l'Intel 21285 Northbridge (també coneguda com Footbridge). Açò comprèn màquines com: Netwinder (possiblement una de les més comunes basades en ARM), CATS (també coneguda com EB110ATX), EBSA 285 i el servidor personal de Compaq (cps, àlies skiff). IOP32x La línia de processadors d'E/S d'Intel (IOP) és en nombrosos productes relacionats amb l'emmagatzemament i processament de dades. Debian suporta actualment la plataforma IOP32x, representada pels xips IOP 80219 i 32x localitzats normalment als dispositius Network Attached Storage (NAS). Debian suporta explícitament dos d'aquests dispositius: el GLAN Tank d'IO-Data i el Thecus N2100. IXP4xx La plataforma IXP4xx està basada en el nucli XScale ARM d'Intel. Actualment, només un sistema basat en IXP4xx està suportat: el Linksys NSLU2. El Linksys NSLU2 (Network Storage Link per a dispositius de disc USB 2.0) és un petit dispositiu que permet fàcilment l'emmagatzemament utilitzant la xarxa. Ve amb una connexió Ethernet i dos ports USB per a connectar els discs durs. Hi ha una pàgina externa amb les instruccions d'instal·lació. 2.1.3. Targeta gràfica El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI i PCIe funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 5.0 ve amb la versió 7.1 de les X.Org. 2.2. Mitjans d'instal·lació Aquesta secció us ajudarà a determinar quins mitjans podeu utilitzar per instal·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador, la podeu utilitzar per instal·lar Debian. Hi ha un capítol complet dedicat als mitjans consagrats, Capítol 4, Obtenir el suport d'instal·lació del sistema, que llista els avantatges i desavantatges de cada un d'ells. Una vegada aplegueu a eixa secció, segurament voldreu tornar a aquesta pàgina. 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM Nota Quan vegeu en aquest manual "CD-ROM", s'aplica a CD-ROM i DVD-ROM, ja que les dues tecnologies són en realitat la mateixa des del punt de vista del sistema operatiu, excepte per algunes unitats de CD-ROM antigues i no estàndard que no son ni SCSI ni IDE/ATAPI. La instal·lació basada en CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En ordinadors amb suport per CD-ROM arrencables, podríeu fer una instal·lació completa sense disquets . Fins i tot si el vostre sistema no suporta arrencar des de CD-ROM, podeu complementar-ho amb les altres tècniques per instal·lar el vostre sistema, un cop l'heu arrencat per altres mitjans; mireu Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació. Estan suportats els CD-ROM IDE/ATAPI a totes les màquines ARM. 2.2.2. Disc Dur Arrencar el sistema d'instal·lació directament des del disc dur és un altra opció per moltes arquitectures. Açò requerirà un altre sistema operatiu per copiar l'instal·lador al disc dur. 2.2.3. Xarxa La xarxa es pot utilitzar durant la instal·lació per a obtenir fitxers que aquesta pugui necessitar. Que la xarxa s'utilitzi o no depèn del mètode d'instal·lació que s'hagi escollit i de les respostes que s'hagin donat a algunes preguntes efectuades durant la instal·lació. El sistema d'instal·lació suporta la majoria de connexions de xarxa (PPPoE inclosa, però no XDSI o PPP), via HTTP o FTP. Un cop complatada la instal·lació, podeu configurar el vostre sistema per utilitzar XDSI i PPP. Podeu arrencar també el vostre sistema utilitzant la xarxa. La instal·lació sense discs, utilitzant l'arrencada des de xarxa a una d'àrea local i muntant amb NFS tots els sistemes de fitxers locals és un altra opció. 2.2.4. Sistema Un*x o GNU Si esteu executant un altre sistema tipus Unix, podríeu utilitzar-lo per instal·lar Debian GNU/Linux sense utilitzar el debian-installer com es descriu a la resta del manual. Aquest tipus de instal·lació és prou normal per usuaris amb maquinari no suportat o a màquines que no es poden permetre el temps d'apagada. Si esteu interessats en aquesta tècnica, passeu a Secció D.3, "Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux". 2.2.5. Sistemes d'emmagatzemament suportats Els discs Debian contenen un nucli que es compila per maximitzar el nombre de sistemes on funciona. Desafortunadament, açò fa que el nucli sigui més gran, i que incorpore molts controladors que no fan falta per la vostra màquina (vegeu Secció 8.6, "Compilar un nou nucli" per aprendre com compilar el vostre nucli). Suportar la major quantitat de dispositius possible és el que es desitja en general, per assegurar que Debian pugui instal·lar-se a tot el maquinari possible. 2.3. Perifèrics i altre maquinari El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema. 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux Hi ha diversos fabricants que venen sistemes amb Debian o altres distribucions de GNU/Linux preinstal·lades. Potser heu de pagar més per a aquest privilegi, però així compreu pau espiritual, ja que podeu estar segurs que el maquinari funciona bé a GNU/Linux. Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no, o fins i tot si compreu un sistema de segona mà, és important que comproveu que el vostre maquinari funciona amb el nucli Linux. Comproveu si el vostre maquinari està llistat a les referències que es troben a continuació. Feu saber al vostre venedor que voleu comprar per a un sistema Linux. Recolzeu els fabricants de maquinari que funciona amb Linux. 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat Alguns fabricants de maquinari simplement no ens diuen com escriure controladors per al seu maquinari. Altres no ens permeten l'accés a la documentació sense un acord de no divulgació que ens impediria alliberar el codi font de Linux. Com que no ens han donat permís per a accedir a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionen amb Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si ho demana prou gent, llavors s'adonaran que la comunitat del programari lliure és un mercat important. 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc Heu de tenir com a mínim 32MB de memòria i 500MB d'espai al disc dur. Tingueu en compte que aquests són números per a una instal·lació realment mínima. Per a figures més realistes, vegeu Secció 3.4, "Satisfer els requisits mínims de maquinari". Per a un sistema mínim de consola (tots els paquets estàndards) necessitareu 250 MiB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, inclòs l'X Window System i alguns programes i biblioteques de desenvolupament, necessitareu com a mínim 400 MiB. Per a un sistema més o menys complet necessitareu alguns gigabytes. 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. En ARM, la majoria de dispositius Ethernet integrats són suportats i es proveeixen mòduls addicionals per a dispositius PCI i USB. La principal excepció és la plataforma IXP4xx (amb dispositius com el Linksys NSLU2) la qual necessita un microcodi propietari per a poder operar amb el seu dispositiu Ethernet integrat. Es poden obtenir imatges no oficials per al Linksys NSLU2 amb el seu microcodi propietari del lloc Slug-Firmware. 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari Actualment, el sistema d'instal·lació no suporta la recuperació de microprogramari. Això vol dir que qualsevol targeta de xarxa que utilitzi un controlador el qual requereixi carregar microprogramari no és suportada per defecte. Si no teniu disponible cap altra NIC durant la instal·lació, encara és possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment. Adoneu-vos de què el microprogramari i el controlador poden estar en paquets diferents, i que poden no estar disponibles a la secció "main" de l'arxiu de Debian GNU/Linux. Si el controlador en si sí que està suportat, podreu utilitzar la NIC durant la instal·lació copiant el microprogramari d'algun mitjà a /usr/lib/hotplug/ firmware. No oblideu copiar-lo a la mateixa ubicació del sistema instal·lat abans de reiniciar al final de la instal·lació. Capítol 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux Sumari 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació Aquest capítol s'ocupa de la preparació per instal·lar Debian abans que arrenqueu l'instal·lador. Això inclou fer copies de seguretat de la vostres dades, recollir informació del vostre maquinari i localitzar qualsevol informació necessària. 3.1. Resum del procés d'instal·lació D'entrada, una nota sobre les reinstal·lacions. En Debian, és ben rar que es done la circumstància d'haver de tornar a fer una instal·lació completa del sistema; la fallada mecànica del disc dur potser siga la causa més comuna. Nombrosos sistemes operatius d'ús generalitzat poden requerir una instal·lació completa quan es donen fallades crítiques o quan cal actualitzar-los. Fins i tot si no cal una instal·lació completament nova, sovint els programes que empreu s'hauran de tornar a instal·lar perquè funcionen correctament en el nou sistema operatiu. Sota Debian GNU/Linux, quan les coses van malament és molt més probable que el sistema operatiu s'haja de reparar abans que reemplaçar-lo. Les actualitzacions mai no requereixen una instal·lació completa; sempre podeu actualitzar-hi al sistema estant. A més, els programes són gairebé sempre compatibles amb les noves versions del sistema operatiu. Si una nova versió d'un programa requereix programari nou addicional, el sistema de paquets de Debian garanteix la identificació i la instal·lació automàtiques del programari que cal. És a dir, s'ha posat molta cura a evitar la necessitat de tornar a instal·lar, per tant penseu-hi com a veritable últim recurs. L'instal·lador no s'ha dissenyat per tornar a fer instal·lacions sobre un sistema ja existent. Aquí hi ha les instruccions amb els passos que es faran durant el procés d'instal·lació. 1. Feu una còpia de seguretat de qualssevol dades o documents que tingueu al disc dur on voleu fer la instal·lació. 2. Recopileu informació sobre el vostre ordinador i sobre qualsevulla documentació necessària abans de començar la instal·lació. 3. Creeu un espai particionable per a la Debian al disc dur. 4. Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instal·lador i els fitxers de qualsevol controlador que necessite la vostra màquina (tret dels usuaris del CD de Debian). 5. Configureu les cintes/disquets/llapis USB d'arrencada, o poseu on calga els fitxers d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CD de Debian poden arrencar des d'un d'ells). 6. Arrenqueu el sistema d'instal·lació. 7. Seleccioneu la llengua d'instal·lació. 8. Activeu la connexió ethernet de xarxa, si s'escau. 9. Creeu i munteu les particions en què s'instal·larà la Debian. 10. Superviseu la descàrrega/instal·lació/configuració automàtiques del sistema base. 11. Instal·leu un carregador d'arrencada que puga iniciar Debian GNU/Linux i/o un altre sistema que tingueu. 12. Carregueu per primera vegada el sistema acabat d'instal·lar. Si teniu problemes durant la instal·lació, és útil saber quins paquets s'han instal·lat i en quins passos. En el drama de la instal·lació, els actors principals són: L'instal·lador, el debian-installer, és l'objecte principal d'aquest manual. Detecta el maquinari i carrega els controladors adients, fa servir el dhcp-client per establir la connexió de xarxa, i executa debootstrap a fi d'instal·lar els paquets del sistema base, i executa el tasksel amb l'objectiu de permetre-us instal·lar alguns programes addicionals. N'hi ha més d'actors que fan papers menors en aquest procés, però el debian-installer ha complert la seva feina quan carregueu el nou sistema per primera vegada. Per tal d'adaptar el sistema a les vostres necessitats, tasksel us permetrà triar entre diferents conjunts de programes relacionats amb un mateixa finalitat, com ara servidor web o entorn d'escriptori. Una decisió important a la instal·lació és si instal·lar o no un entorn gràfic d'escriptori, que inclou l'«X Window System» i un dels entorns gràfics d'escriptori. Si escolliu no seleccionar la tasca "Entorn d'escriptori", tan sols disposareu d'un sistema basat en línia d'ordres, relativament bàsic. La instal·lació de la tasca d'entorn d'escriptori és opcional ja que necessita d'una gran quantitat d'espai en disc, i perquè alguns sistemes Debian GNU/Linux són servidors que realment no necessiten una interfície gràfica d'usuari per fer la seua tasca. Per tant, tingueu en compte que l'«X Window System» està completament separat del debian-installer; de fet, és més complicat que aquest. Tant la instal·lació de l'«X Window System» com els problemes relacionats amb aquest estan fora de l'abast d'aquest manual. 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! Abans de començar, assegureu-vos de fer còpia de tots els fitxers del vostre sistema. Si és la primera vegada que instal·leu un sistema operatiu no natiu al vostre ordinador, és molt probable que necessiteu reparticionar el vostre disc per fer espai per Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, us arrisqueu a perdre tot el que hi ha al disc, independentment del programa que utilitzeu. Els programes utilitzats a la instal·lació són molt segurs i tenen molts anys d'ús, però són també molt potents i un moviment en fals pot costar-vos car. Encara que feu còpia de tot, aneu en compte i penseu les vostres respostes i accions. Dos minuts de pensar pot estalviar hores de treball innecessari. Si esteu creant un sistema multi-arrencada, assegureu-vos de tenir els mitjans de distribució de qualsevol altre sistema operatiu que tingueu a ma. Especialment si reparticioneu el vostre disc d'arrencada, podríeu trobar-vos en la situació d'haver de reinstal·lar el carregador del vostre sistema operatiu, o en altres casos el sistema operatiu complet i tots els arxius afectats pels canvis a les particions. 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.1.1. Manual d'instal·lació El document present, el qual és una versió de desenvolupament de la Guia d'instal·lació de la propera versió de Debian; el teniu a l'abast a en diversos formats i llengües. 3.3.1.2. Documentació sobre el maquinari Sol contenir informació d'utilitat per a la configuració i ús del maquinari. 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari En molts casos, l'instal·lador detectarà automàticament el maquinari. Però en qualsevol cas, és recomanable que us familiaritzeu amb el maquinari abans de la instal·lació. La informació sobre el maquinari es pot obtenir de: ● Els manuals que acompanyen el dispositiu. ● La informació en pantalla del programa de configuració de la BIOS, a què podeu accedir en iniciar l'ordinador prement una combinació de tecles que heu d'esbrinar consultant el manual. Sovint cal prémer la tecla Delete. ● Els embalatges i les caixes del maquinari. ● Ordres o eines de sistema d'un altre sistema operatiu, incloent-hi els gestors d'arxius, especialment útils com a font d'informació sobre la RAM i l'espai del disc dur. ● L'administrador del sistema o el proveïdor del servei d'internet (ISP). Aquestes fonts poden indicar-vos els ajusts que calen per configurar la xarxa i el correu electrònic. Taula 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació ┌───────────┬─────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Maquinari │ Informació que us pot caldre │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quants en teniu. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quin ordre tenen al sistema. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Si són IDE o SCSI (en la majoria d'ordinadors, IDE). │ │Discs durs ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quant d'espai lliure hi ha. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Particions. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Particions on hi ha instal·lats altres sistemes operatius. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions permeses. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Freqüència de refresc horitzontal. │ │Monitor ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Freqüència de refresc vertical. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Profunditat del color (nombre de colors) permesa. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Mida de la pantalla. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Tipus: sèrie, PS/2 o USB. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Port. │ │Ratolí ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Nombre de botons. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │Xarxa ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Tipus d'adaptador. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │Impressorar├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions d'impressió permeses. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │Targeta de │Memòria RAM de vídeo disponible. │ │vídeo ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions i profunditat del color permeses (s'haurien de tenir │ │ │en compte les especificacions del monitor). │ └───────────┴─────────────────────────────────────────────────────────────────┘ 3.3.3. Compatibilitat del maquinari Molts productes de marca funcionen en Linux sense cap problema. A més, el suport per a maquinari a Linux millora constantment. Tanmateix, el Linux encara no treballa amb tants tipus diferents de maquinari com altres sistemes operatius. A fi de comprovar la compatibilitat del maquinari podeu: ● Cercar controladors al lloc web del fabricant. ● Examinar llocs web o manuals amb informació sobre emulacions. De vegades, les marques menys conegudes empren els controladors o les configuracions de les més conegudes. ● Consultar llistes de compatibilitat de maquinari amb el Linux a llocs web dedicats a la vostra arquitectura. ● Cercar a Internet per aprendre de les experiències d'altres usuaris. 3.3.4. Configuració de la xarxa Si teniu l'ordinador connectat a una xarxa les 24 hores del dia (és a dir, amb una connexió Ethernet o equivalent -- no una PPP), demaneu la informació a l'administrador del sistema de xarxa. ● El nom de l'ordinador (potser podreu decidir-lo vosaltres mateixos). ● El nom del domini. ● L'adreça IP de l'ordinador. ● La màscara que fa servir la xarxa. ● L'adreça IP de la passarel·la predeterminada a què us heu de dirigir si la xarxa en té una, de passarel·la. ● El sistema de la xarxa que heu d'emprar com a servidor DNS (Servei de nom del domini). D'altra banda, si l'administrador us indica que hi ha un servidor DHCP a l'abast i el recomana, aleshores no us cal aquesta informació ja que el servidor DHCP proporciona la informació directament a l'ordinador durant el procés d'instal·lació. Si teniu una xarxa sense fils, heu d'esbrinar: ● L'ESSID de la xarxa. ● La clau WEP de seguretat (si s'escau). 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari Un cop hàgiu recollit la informació necessària sobre el maquinari del vostre ordinador, comproveu que aquest us permet fer el tipus d'instal·lació que voleu. Depenent de les vostres necessitats, podeu aconseguir-ho amb menys maquinari del que es recomana a la taula que trobareu a continuació. De tota manera, la majoria d'usuaris s'arrisquen a tenir frustracions si ignoren aquests suggeriments. Taula 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats ┌────────────────────┬───────────┬────────────────┬────────┐ │Tipus d'instal·lació│RAM (mínim)│RAM (recomanada)│Disc dur│ ├────────────────────┼───────────┼────────────────┼────────┤ │Sense escriptori │64 MiB │256 MiB │1 GiB │ ├────────────────────┼───────────┼────────────────┼────────┤ │Amb escriptori │64 MiB │512 MiB │5 GiB │ └────────────────────┴───────────┴────────────────┴────────┘ Els actuals requeriments mínims de memòria són molt menys que els nombres que són a la taula. Depenent de l'arquitectura, és possible instal·lar Debian amb tan sols 20 MiB (per s390) fins 48 MiB (per i386 i amd64). El mateix va pels requeriments de espai en disc, especialment si escolliu quines aplicacions voleu instal·lar; podeu trobar informació addicional sobre els requeriments de disc a Secció D.2, "Espai requerit per a les tasques". És possible executar un entorn gràfic d'escriptori a sistemes més vells, però en aquest cas es recomana que instal·leu un gestor de finestres amb menys requeriments que GNOME o KDE; les alternatives pasen per utilitzar xfce4, icewm i wmaker, però hi d'altres per escollir. És casi impossible donar els requeriments d'espai o memòria de forma general per una instal·lació de servidor ja que depenen molt de l'ús que se li done. Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials que s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu i dades. Sempre és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis fitxers i dades. L'espai de disc que es necessita per un funcionament suau de Debian GNU/Linux es té en compte en els requeriments recomanats del sistema. Notablement, la partició /var conté molta informació d'estat específica de Debian, a més del contingut habitual, com els fitxers de registre. Els fitxers de l'ordre dpkg (amb informació de tots els paquets instal·lats) fàcilment poden ocupar 40 MiB. A més, apt-get hi posa els paquets descarregats abans d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim 200 MiB per a /var, i molt més si instal·leu un entorn gràfic d'escriptori. 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada Quan es parla de particionar el vostre disc es refereix a el fet de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. És bastant similar a posar murs dins d'una casa; si afegiu mobles a una habitació, no afectarà a les altres habitacions. Si ja teniu un sistema operatiu al vostre sistema i voleu afegir Linux al mateix disc, necessitareu reparticionar el disc. Debian necessita de les seves particions pròpies al disc. No es pot instal·lar a particions Windows o MacOS. Es poden compartir algunes particions amb altres sistemes Linux, però no es descriu ací. Com a mínim necessitareu una partició dedicada per l'arrel de Debian. Podeu trobar informació de la configuració de la vostra partició utilitzant una eina de particionament pel vostre sistema operatiu . Les eines de particionament sempre donen un mecanisme per mostrar les particions existents sense fer canvis. En general, canviar una partició que ja conté un sistema de fitxers, suposa esborrar tota la informació que hi tingui. Així sempre hauríeu de fer copies de seguretat abans de reparticionar. Utilitzant l'analogia de la casa, és millor si canvieu tots els mobles fora de la casa abans de moure una paret pel risc que hi ha de destruir-ho tot. Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un disc complet a Debian. Si és així, no necessitareu particionar el disc abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot fer-ho molt bé. Si la vostra màquina tan sols té un disc dur, i voleu canviar completament el sistema operatiu actual per Debian GNU/Linux, també podeu esperar a particionar a un dels passos del procés d'instal·lació (Secció 6.3.2, "Realització de particions i selecció de punts de muntatge"), després d'haver arrencat el sistema d'instal·lació. Per altra banda açò tan sols funciona si penseu arrencar l'instal·lador des de cintes, CD-ROM o fitxers a una màquina connectada. Penseu: si arrenqueu des de fitxers que són al disc dur, i particioneu el mateix disc sense el sistema d'instal·lació, us esborrarà els fitxers d'arrencada, així que la vostra esperança serà que tot funcione bé a la primera. Com a mínim, en aquesta cas, assegureu-vos de tenir els mitjans alternatius per reviure la vostra màquina des de cintes o CD-ROM d'instal·lació del sistema original. Si la vostra màquina ja té particions fetes, i té espai suficient esborrant o afegint noves particions, aleshores també podeu esperar a particionar amb el programa que porta l'instal·lador de Debian. Hauríeu de llegir encara els materials següents, ja que podeu trobar circumstàncies especials, com l'ordre de les particions existents dins el mapa de particions, que obliga a que particioneu abans de instal·lar de tota manera. Si cap dels cassos anteriors són aplicables, aleshores necessitareu particionar el vostre disc abans d'iniciar la instal·lació per crear l'espai particionable per a Debian. Si alguna de les particions són propietàries d'un altre sistema operatiu, hauríeu de crear aquelles particions utilitzant el programes de particionament del sistema operatiu nadiu. Us recomanem que no intenteu crear les particions de Debian GNU/Linux utilitzant les eines d'un altre sistema operatiu. En comptes d'això, hauríeu de crear les particions del sistema operatiu nadiu que voleu mantenir. Si aneu a instal·lar més d'un sistema operatiu a la mateixa màquina, hauríeu d'instal·lar tots els altres sistemes abans de fer la instal·lació de Linux. La instal·lació del Windows i altres SO destruirà l'arrencada del Linux, o us animarà a formatar les particions no natives. Es pot recuperar el sistema després d'una d'aquestes accions, però si instal·leu primer el sistema nadiu, no patireu aquest problema. Si teniu ja un disc dur amb una partició (una configuració prou comuna als ordinadors de taula), i voleu disposar de multiarrencada amb el sistema operatiu nadiu i Debian, necessitareu: 1. Fer còpia de seguretat de tot el que hi ha a l'ordinador. 2. Arrencar des de mitjà d'instal·lació del sistema operatiu nadiu com els CD-ROM o cintes. 3. Utilitzar les eines de particionament natives per crear les particions del sistema operatiu nadiu. Deixeu un lloc buit per la partició o espai buit per Debian GNU/Linux. 4. Instal·lar el sistema operatiu nadiu a la seva nova partició. 5. Arrencar al vostre sistema nadiu per verificar que tot és correcte i arrenqueu els fitxers d'arrencada de l'instal·lador de Debian. 6. Arrenque l'instal·lador de Debian per continuar la instal·lació de Debian. 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El "firmware" és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen. Capítol 4. Obtenir el suport d'instal·lació del sistema Sumari 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.3.1. Configuració d'un servidor RARP 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP 4.3.3. Configurar un servidor DHCP 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP 4.3.5. Posar les imatges del TFTP al seu lloc 4.4. Instal·lació automàtica 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux Sens dubte la manera més senzilla d'instal·lar Debian GNU/Linux és fent servir un lot de CD-ROM oficials de Debian. Podeu adquirir-ne un a un distribuïdor (vegeu la pàgina de venedors dels CD). També podeu descarregar les imatges dels CD-ROM allotjades a una rèplica de Debian i fer-vos el vostre lot propi, si teniu una connexió de xarxa ràpida i una gravadora de CD (vegeu la pàgina dels CD de Debian per a instruccions detallades). Si ja disposeu d'un lot de CD de Debian i podeu arrencar amb ells la vostra màquina, podeu anar a Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació; s'ha tingut molta cura a assegurar que els fitxers més importants són al primer CD. Tot i que un lot sencer de paquets binaris requereix nombrosos CD, és poc probable que us calguen paquets del tercer CD en endavant. També podeu considerar d'emprar la versió en DVD, la qual vos estalvia molt d'espai al calaix i vos evita el batibull del canvi de CD. Si el vostre ordinador no permet l'arrencada des de CD i en teniu un lot, podeu utilitzar una estratègia alternativa, com per exemple l'arrencada en xarxa, o la càrrega manual del nucli des del CD per arrencar inicialment l'instal·lador del sistema. Els fitxers que calen per arrencar d'altres maneres són també al CD; l'estructura de l'arxiu en xarxa de Debian i la dels directoris dels CD és idèntica. Així, quan tot seguit s'indiquen els camins de fitxers específics que calen per arrencar, cerqueu-los als mateixos directoris i subdirectoris del CD. Quan l'instal·lador s'haja arrencat, ja es podrà obtenir del CD la resta de fitxers necessaris. Si no teniu cap lot de CD, haureu de descarregar els fitxers del sistema d'instal·lació i posar-los a un ordinador connectat perquè puguen emprar-se per a arrencar l'instal·lador. 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian Per trobar la rèplica mes pròxima (i possiblement la mes ràpida, mireu la llista de rèpliques de Debian. Quan descarregueu fitxers de una rèplica de Debian, assegureu-vos que descarregueu els fitxers en mode binari, ni mode text ni mode automàtic. 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació Les imatges d'instal·lació estan ubicades en cada rèplica de Debian al directori debian/dists/lenny/main/installer-arm/current/images/ -- el MANIFEST llista cada imatge i el seu propòsit. 4.2.1.1. Fitxers d'instal·lació de Netwinder La manera més fàcil d'arrencar un Netwinder és a traves de la xarxa, fent servir la imatge de TFTP proveïda .../images/netwinder/netboot/boot.img . 4.2.1.2. Fitxers d'instal·lació de CATS CATS es pot arrencar ja sigui mitjançant la xarxa o des del CD-ROM. Podeu obtenir el nucli i la imatge initrd des de .../images/netwinder/netboot/ . 4.2.1.3. Fitxers d'instal·lació de NSLU2 S'ofereix una imatge del firmware per a Linksys NSLU2 que carregarà el debian-installer automàticament. La podeu obtenir a .../images/nslug2/netboot/ di-nslu2.bin . 4.3. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra. Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor RARP , o un servidor BOOTP. El protocol de resolució inversa d'adreces (RARP) és una manera d'indicar al vostre client les adreces IP que ha d'emprar. Una altra manera és fer servir el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux. 4.3.1. Configuració d'un servidor RARP Per configurar el RARP, necessitareu la adreça Ethernet (és a dir l'adreça MAC) dels clients on instal·lar-se. Si no sabeu aquesta informació, podeu arrencar amb el mode de "recuperació" (es a dir des del disquet de recuperació) i utilitzar l'ordre /sbin/ifconfig eth0. A un servidor RARP que utilize un nucli de Linux 2.4 o 2.6, o Solaris/SunOS, podeu utilitzar l'ordre rarpd. Assegureu-vos que l'adreça física Ethernet del client és a la base de dades "ethers" (o bé al fitxer /etc/ethers, o via NIS/ NIS+) i a la base de dades "hosts". Necessitareu aleshores engegar el dimoni RARP. Executeu (com a root) l'ordre: /usr/sbin/rarpd -a a la majoria dels sistemes Linux i SunOS 5 (Solaris 2), /usr/sbin/in.rarpd -a a altres sistemes Linux o bé /usr/etc/rarpd -a al SunOS 4 (Solaris 1). 4.3.2. Configurar un servidor BOOTP Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A Debian GNU/Linux són als paquets bootp i dhcp3-server de Debian GNU/Linux respectivament. Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i després /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120 Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de / etc/bootptab: client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB: Necessitareu canviar al menys l'opció "ha", que especifica la adreça màquina del client. L'opció "bf" especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu Secció 4.3.5, "Posar les imatges del TFTP al seu lloc". Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.3.3, "Configurar un servidor DHCP". En aquest cas, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd3-server restart. 4.3.3. Configurar un servidor DHCP Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/ Linux, es recomana utilitzar el paquet dhcp3-server. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd3/dhcpd.conf): option domain-name "example.com"; option domain-name-servers ns1.example.com; option subnet-mask 255.255.255.0; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; server-name "servername"; subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option routers 192.168.1.1; } host clientname { filename "/tftpboot/tftpboot.img"; server-name "servername"; next-server servername; hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB; fixed-address 192.168.1.90; } En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP, i passarel·la de xarxa. És casi segur que necessitareu canviar les opcions nom-de-domini, i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP. Després d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/ init.d/dhcpd3-server restart. 4.3.4. Habilitació del servidor TFTP Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la línia següent: tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament. Nota Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de Debian GNU/Linux poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /var/lib/tftpboot. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència. Vegeu el fitxer /etc/inetd.conf i recordeu el directori que s'utilitza com a paràmetre del in.tftpd^[2]; ho necessitareu després. Si heu canviat /etc/ inetd.conf, haureu de notificar-ho al procés inetd que s'està executant. En màquines Debian, executeu /etc/init.d/inetd reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés inetd i executeu kill -HUP pid-d'inetd. 4.3.5. Posar les imatges del TFTP al seu lloc Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, "On trobar imatges d'instal·lació", al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta. 4.4. Instal·lació automàtica Si heu d'instal·lar a molts ordinadors, és possible fer instal·lacions completament automatitzades. Els paquets dels que es disposa a Debian per fer-ho són: fai (que utilitza un servidor d'instal·lació), replicator, systemimager, autoinstall, i el mateix instal·lador de Debian. 4.4.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian L'instal·lador de Debian suporta l'automatització de la instal·lació utilitzant fitxers de preconfiguració. Es pot carregar un fitxer de preconfiguració des de la xarxa o des d'un mitjà extraïble, i el que fa és emplenar amb respostes totes les preguntes fetes al procés d'instal·lació. Podeu trobar la documentació completa per a fer precarrega incloent un exemple funcional que podeu editar a Apèndix B, Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia. ━━━━━━━━━━━━━━ ^[2] El paràmetre -l fa que algunes versions del in.tftpd registrin totes les peticions als registres del sistema, útil per diagnosticar els errors d'arrencada. Capítol 5. Arrencada del sistema d'instal·lació Sumari 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM 5.1.3. Arrencada amb el firmware 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Fiabilitat del CD-ROM 5.3.2. Configuració de l'arrencada 5.3.3. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.4. Informar d'errors d'instal·lació 5.3.5. Emissió d'informes d'error 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura ARM 5.1.1. Arrencada amb el TFTP Per arrencar des de la xarxa necessitareu una connexió i un servidor d'arrencada de xarxa TFTP (DHCP, RARP o BOOTP). El mètode d'instal·lació per suportar l'arrencada de la xarxa és descriu a Secció 4.3, "Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP". 5.1.1.1. Arrencada amb el TFTP a Netwinder Els Netwinder tenen dues interfícies de xarxa: una a 10Mbps compatible amb targetes NE2000 (normalment referida com eth0) i una targeta Tulip a 100Mbps. Podeu tenir problemes a l'hora de carregar la imatge via TFTP si feu servir la targeta de 100Mbps, així que es recomana usar la de 10Mbps (etiquetada com 10 Base-T). Nota Necessiteu NeTTrom 2.2.1 o posterior per arrencar el sistema d'instal·lació, i la versió recomanada és 2.3.3. Malauradament, els fitxers de firmware no estan actualment disponibles per a descarregar per problemes de llicència. Si aquesta situació canvia, potser podreu trobar noves imatges a http//www.netwinder.org/. Quan arrenqueu el vostre Netwinder teniu que interrompre el procés d'arrencada durant el compte enrere. Això permetrà especificar alguns paràmetres del firmware necessaris per arrencar l'instal·lador. Primer de tot, comenceu per carregar els paràmetres predeterminats: NeTTrom command-> load-defaults Després d'això, haureu de configurar la xarxa, ja sigui amb una adreça estàtica: NeTTrom command-> setenv netconfig_eth0 flash NeTTrom command-> setenv eth0_ip 192.168.0.10/24 on 24 és el número de bits especificats a la màscara de xarxa, o una adreça dinàmica: NeTTrom command-> setenv netconfig_eth0 dhcp Podeu necessitar també configurar els paràmetres route1 si el servidor TFTP no és a la subxarxa local. Seguint amb aquestes opcions, haureu d'especificar el servidor TFTP i la ubicació de la imatge. Podeu aleshores desar la configuració a memòria flaix. NeTTrom command-> setenv kerntftpserver 192.168.0.1 NeTTrom command-> setenv kerntftpfile boot.img NeTTrom command-> save-all Ara indiqueu el firmware que la imatge TFTP ha d'arrencar: NeTTrom command-> setenv kernconfig tftp NeTTrom command-> setenv rootdev /dev/ram Si voleu usar la consola sèrie per instal·lar el vostre Netwinder, també necessitareu afegir el següent paràmetre: NeTTrom command-> setenv cmdappend root=/dev/ram console=ttyS0,115200 Alternativament, per a instal·lacions que utilitzin un teclat i monitor especifiqueu: NeTTrom command-> setenv cmdappend root=/dev/ram Useu l'ordre printenv per revisar els vostres paràmetres d'entorn. Després de verificar que tot és correcte, podeu carregar la imatge: NeTTrom command-> boot Si teniu cap problema, hi ha un detallat COM ES FA a la vostra disposició. 5.1.1.2. Arrencada amb el TFTP a CATS A màquines CATS, useu boot de0: o similar a l'indicador Cyclone. 5.1.2. Arrencada des de CD-ROM La manera més fàcil per a la majoria de la gent serà utilitzar un conjunt de CD de Debian. Si disposeu d'un conjunt de CD i el vostre ordinador permet arrencar directament des del CD, fantàstic! Només inseriu el CD, reinicieu l'ordinador i passeu al següent capítol. Recordeu que alguns dispositius de CD poden necessitar controladors especials i pot ser que aquests no siguin accessibles en els primers passos de la instal·lació. Si el mètode estàndard d'arrencada des d'un CD no us funciona al vostre ordinador, torneu a repassar el capítol i pareu atenció a la utilització de nuclis i mètodes d'instal·lació alternatius que probablement us funcionin. Tot i que no pugueu arrencar des d'un CD, probablement podeu utilitzar-lo per instal·lar els components del sistema debian i qualsevol paquet. Simplement heu d'arrencar utilitzant un altre mitjà com podria ser un disc. A l'hora d'instal·lar el sistema operatiu, el sistema base i qualsevol paquet addicional, enllaceu el sistema d'instal·lació amb el dispositiu CD-ROM. Si teniu problemes en l'arrencada, vegeu Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". Per arrencar un CD-ROM des de l'indicador de consola Cyclone, useu l'ordre boot cd0:cats.bin 5.1.3. Arrencada amb el firmware Hi ha un nombre creixent de dispositius per al consumidor que arrenquen directament d'un xip flaix del dispositiu. L'instal·lador es pot escriure a la flaix per tal que pugui arrencar automàticament quan reinicieu la vostra maquina. Nota En molts casos, canviar el firmware d'un dispositiu encastat invalida la garantia. Alguns cops no és possible recuperar el vostre dispositiu si hi ha problemes durant el procés de flaix. Per tant, si us plau tingueu cura i seguiu els passos de manera precisa. 5.1.3.1. Arrencada de l'NSLU2 Hi ha tres maneres de carregar el firmware a la flaix: 5.1.3.1.1. Usar la interfície web de l'NSLU2 Des de la secció d'administració, trieu l'opció Upgrade al menú. Podeu navegar aleshores pel vostre disc i seleccionar la imatge de l'instal·lador descarregada prèviament. Premeu el botó Start Upgrade, confirmeu, espereu uns minuts i confirmeu novament. El sistema arrencarà directament l'instal·lador. 5.1.3.1.2. Des de la xarxa usant Linux/Unix Podeu fer servir upslug2 des de qualsevol màquina Linux o Unix per actualitzar mitjançant la xarxa. Aquest programa està empaquetat per a Debian. Primer, haureu de posar l'NSLU2 en mode actualització: 1. Desconnecteu qualsevol disc i/o dispositiu que hi hagi als ports USB. 2. Atureu l'NSLU2. 3. Premeu i mantingueu el botó de reiniciar (accessible per un petit forat al darrere, just per sobre de l'entrada de corrent). 4. Premeu i deixeu anar el botó d'engegar per arrencar la màquina. 5. Espereu 10 segons tot i observant el LED preparat/estat. Després d'aquests 10 segons canviarà d'àmbar a vermell. Deixeu anar el botó de reiniciar immediatament. 6. El LED de preparat/estat de l'NSLU2 es veurà vermell/verd alternativament (hi ha un segon de retard abans del primer verd). L'NSLU2 ja està ara en mode actualització. Vegeu les pàgines de NSLU2-Linux si teniu problemes amb això. Una vegada estigui en mode actualització, podeu carregar la nova imatge: sudo upslug2 -i di-nslu2.bin Tingueu en compte que aquesta eina també mostra l'adreça MAC de l'NSLU2, cosa que us pot ser molt útil per configurar un servidor DHCP. Després d'escriure i verificar tota la imatge, el sistema reiniciarà automàticament. Assegureu-vos de connectar el vostre disc USB un altre cop, si no ho feu ara l'instal·lador no el trobarà. 5.1.3.1.3. Des de la xarxa usant Windows Hi ha una eina per a Windows que serveix per actualitzar el firmware per xarxa. 5.2. Paràmetres d'arrencada Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç de detectar automàticament la informació dels perifèrics. Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo. Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa correctament; probablement ho farà. Si no és el cas, podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol paràmetre especial que informi al sistema respecte al vostre maquinari. Podeu trobar informació referent a molts paràmetres de l'arrencada a Linux BootPrompt HOWTO, inclosos alguns trucs per a maquinari obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més habituals a Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge Memòria:dispok/totalk disponible total hauria d'indicar la quantitat total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre mem=ram, on ram correspon a la quantitat de memòria, amb el sufix "k" pels kilobytes, o "m" pels megabytes. Per exemple, mem=65536K i mem=64M corresponen a 65 MiB de RAM. Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà automàticament . Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el paràmetre console=device al nucli; device correspon al dispositiu sèrie, que acostuma a ser similar a ttyS0. 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres d'arrencada^[3] addicionals que us podrien ser d'utilitat. Hi ha una sèrie de paràmetres que tenen una "forma abreujada" que ajuda a evitar les limitacions dels paràmetres de línia d'ordres del nucli i facilita la seva introducció. Si un paràmetre té una forma abreujada, aquesta es mostrarà entre parèntesi després de la forma normal (més llarga). Els exemples d'aquest manual normalment utilitzaran la forma abreujada. debconf/priority (priority) Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar. La instal·lació predeterminada utilitza priority=high. En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical, però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en funció de les necessitats que n'esdevinguin. Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada priority=medium, se us mostrarà el menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació. Quan s'utilitza el paràmetre priority=low es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada expert). En el cas de priority=critical, el sistema d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges. DEBIAN_FRONTEND Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són: ● DEBIAN_FRONTEND=noninteractive ● DEBIAN_FRONTEND=text ● DEBIAN_FRONTEND=newt ● DEBIAN_FRONTEND=gtk El tipus predeterminat és DEBIAN_FRONTEND=newt. En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma a utilitzar DEBIAN_FRONTEND=text. En general, l'únic tipus disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el newt, i per tant actualment no és molt útil. BOOT_DEBUG Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada). BOOT_DEBUG=0 És el valor predeterminat. BOOT_DEBUG=1 Més missatges de l'habitual. BOOT_DEBUG=2 Molta informació de depuració. BOOT_DEBUG=3 Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres. INSTALL_MEDIA_DEV El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple, INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/ floppy/0 El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu. lowmem Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també Secció 6.3.1.1, "Comprovació de la memòria disponible / mode poca memòria". debian-installer/framebuffer (fb) Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant el paràmetre fb= false. Els símptomes del problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar la instal·lació. debian-installer/theme (theme) El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari (colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la interfície. Actualment ambdues interfícies, newt i gtk, només tenen disponible el tema "dark", dissenyat per a usuaris amb discapacitats visuals. Podeu establir el tema arrencant amb theme=dark. netcfg/disable_dhcp El debian-installer procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts. L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà quan falli la configuració per DHCP. Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment utilitzant el paràmetre netfcg/disable_dhcp=true. hw-detect/start_pcmcia Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis PCMCIA trieu false. Aquest comportament s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils. disk-detect/dmraid/enable (dmraid) Establiu-ho a true per habilitar el suport a l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID, BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte que de moment aquest suport és experimental. Podeu trobar informació addicional al wiki de l'instal·lador de Debian. preseed/url (url) Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.4, "Instal·lació automàtica". preseed/file (file) Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.4, "Instal·lació automàtica". preseed/interactive Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu el paràmetre a true. Pot ser útil per provar o depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu Secció B.5.2, "Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats". auto-install/enable (auto) És possible retardar les qüestions que normalment es pregunten abans de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa. Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions, vegeu Secció B.2.3, "Mode auto". cdrom-detect/eject De manera predeterminada, abans de reiniciar, debian-installer expulsa automàticament els medis òptics emprats durant la instal·lació. Això pot ser innecessari si el sistema no arrenca automàticament del CD. En alguns casos pot ser fins i tot, no desitjat, per exemple si la unitat òptica no pot reinserir el medi per sí sola i l'usuari no està allà per a fer-ho manualment. Moltes unitats de tipus carrega per ranura, línia fina o caddy no poden recarregar el medi automàticament. Establiu-ho a false per a deshabilitar l'expulsió automàtica i tingueu present que pot ser que hàgiu d'assegurar-vos que el sistema no arrenca automàticament de la unitat òptica després de la instal·lació inicial. debian-installer/allow_unauthenticated Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb una clau gpg coneguda. Establiu el paràmetre a true per desactivar l'autenticació. Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana utilitzar-la. rescue/enable Establiu-ho a true per entrar en mode de rescat en comptes de realitzar una instal·lació normal. Vegeu Secció 8.7, "Restauració d'un sistema amb errors". 5.2.1.1. Utilitzar els paràmetres de l'arrencada per respondre preguntes És possible establir un valor en l'indicador de l'arrencada per a pràcticament qualsevol de les qüestions que es pregunten durant el procés d'instal·lació, encara que això només és útil en casos determinats. Les instruccions generals per fer-ho les podeu trobar a Secció B.2.2, "Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia". A continuació podeu veure alguns exemples concrets. debian-installer/locale (locale) Aquest paràmetre es pot utilitzar per determinar ambdós, l'idioma i el país de la instal·lació. Això només funcionarà si el locale està suportat a Debian. Per exemple, podeu utilitzar locale=de_CH per seleccionar l'alemany com a idioma i Suïssa com a país. anna/choose_modules (modules) Es pot utilitzar per carregar automàticament components de l'instal·lador que no es carreguen per omissió. Alguns exemples de components opcionals que us poden ser útils són openssh-client-udeb (que us permetrà emprar l'ordre scp durant la instal·lació) i ppp-udeb (vegeu Secció D.4, "Instal·lació de Debian GNU/Linux utilitzant PPP sobre Ethernet (PPPoE)"). netcfg/disable_dhcp Establiu-lo a true si voleu desactivar DHCP i forçar la configuració de la xarxa utilitzant adreçament estàtic. mirror/protocol (protocol) Per omissió, l'instal·lador utilitzarà el protocol HTTP per descarregar fitxers de les rèpliques de Debian, i no és possible canviar-ho a FTP durant les instal·lacions en prioritat normal. Si establiu aquest paràmetre a ftp, forçareu que l'instal·lador utilitzi aquest protocol. Tingueu en compte que no podreu seleccionar una rèplica FTP de la llista, haureu d'introduir el nom del servidor manualment. tasksel:tasksel/first (tasks) Es pot utilitzar per seleccionar tasques que no estan disponibles des de la llista de tasques interactiva, com per exemple kde-desktop. Per a informació addicional, vegeu Secció 6.3.5.2, "Selecció i instal·lació de programari". 5.2.1.2. Pas de paràmetres a mòduls del nucli Si els controladors estan compilats al nucli, és possible passar paràmetres tal i com es descriu a la pròpia documentació del nucli. Tanmateix, si els controladors estan compilats com a mòduls, no és possible passar paràmetres de la forma habitual, ja que durant el procés d'instal·lació aquests no es carreguen igual que en un sistema ja instal·lat. Haureu d'utilitzar una sintaxi especial, reconeguda per l'instal·lador, que assegurarà que els paràmetres es desen als fitxers de configuració corresponents i per tant que els mòduls tindran disponible aquesta informació quan es carreguin. Els paràmetres també es propagaran automàticament a la configuració del sistema instal·lat. Fixeu-vos que ara es força estrany haver de passar paràmetres als mòduls. En la majoria de casos el nucli podrà detectar el maquinari present al sistema i establir uns bons paràmetres predeterminats. Tanmateix, en algunes situacions encara pot ser necessari establir els paràmetres manualment. La sintaxi utilitzada per establir els paràmetres dels mòduls és la següent: nom_del_mòdul.nom_del_paràmetre=valor Si necessiteu passar diversos paràmetres al mateix o a diferents mòduls, simplement repetiu això. Per exemple, per fer que una antiga targeta de xarxa 3com utilitzi el connector BNC (coaxial) i l'IRQ 10, hauríeu de passar: 3c509.xcvr=3 3c509.irq=10 5.2.1.3. Afegir mòduls del nucli a la llista negra De vegades pot ser necessari afegir un mòdul en una llista negra per evitar que el nucli i udev el carreguin automàticament. Per exemple, un motiu per voler fer això seria un mòdul en particular que causi problemes amb els components del vostre equip. El nucli de vegades també llista dos controladors diferents pel mateix dispositiu. Això pot provocar que el dispositiu no funcioni correctament si hi ha conflictes entre els controladors, o si es carrega primer el controlador que no toca. Podeu afegir un mòdul a la llista negra emprant la sintaxi següent: nom_del_mòdul.blacklist=yes. D'aquesta manera s'afegira el mòdul a /etc/ modprobe.d/blacklist.local, tant durant la instal·lació com en el sistema instal·lat. Tot i així, fixeu-vos que és possible que el sistema d'instal·lació carregui un d'aquests mòduls igualment. Podeu evitar-ho si executeu la instal·lació en mode expert i desseleccioneu el mòdul de la llista que es mostra durant les etapes de detecció de maquinari. 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Fiabilitat del CD-ROM De vegades, especialment amb unitats de CD-ROM velles, l'instal·lador podria no arrancar des de CD-ROM. L'instal·lador podria -- inclús després d'arrencar correctament des del CD-ROM -- fallar en el reconeixement del CD-ROM i donar errors mentre l'està llegint durant la instal·lació. Hi ha causes diferents per aquests problemes. Tan sols podem llistar alguns dels problemes coneguts i donar suggeriments de com podeu tractar-los. La resta es cosa vostra. Hi ha dos coses molt senzilles que podeu provar. ● Si el CD-ROM no arranca, comproveu que s'ha inserit correctament i que no està brut. ● Si l'instal·lador no reconeix el CD-ROM, proveu d'executar l'opció Detecta i munta el CD-ROM altra vegada. Alguns problemes de DMA associats a algunes unitats de CD-ROM velles es resolen d'aquesta manera. Si no funciona, aleshores proveu els suggeriments que teniu a la subsecció de baix. Casi tots, pero no tots els suggeriments discutits són vàlids tant pels CD-ROM com pels DVD, però utilitzarem el terme CD-ROM per simplicitat. Si no podeu aconseguir que la instal·lació funcione des de CD-ROM, proveu un dels altres mètodes d'instal·lació que hi ha. 5.3.1.1. Problemes usuals ● Algunes unitats de CD-ROM velles no suporten la lectura de discs que es van gravar a altes velocitats utilitzant una gravadora de CD moderna. ● Si el sistema arrenca correctament des del CD-ROM, no vol dir necessàriament que Linux suporte el CD-ROM (o més correctament, la controlador a la que teniu connectada la vostra unitat de CD-ROM). ● Algunes unitats de CD-ROM velles no funcionen correctament si està activat l'"accés directe a memòria" (DMA). 5.3.1.2. Com investigar i potser resoldre alguns problemes Si el CD-ROM falla a l'arrencar, proveu els següents suggeriments. ● Comproveu que la vostra BIOS suporta l'arrencada des de CD-ROM (algunes no ho fan) i que la vostra unitat de CD-ROM suporta el mitjà que esteu utilitzant. ● Si heu descarregat una imatge iso, comproveu que l'md5sum de la imatge coincideix amb el que estigui al fitxer MD5SUMS de la imatge, que hauria d'estar al mateix lloc d'on vau descarregar la imatge. $ md5sum debian-testing-i386-netinst.iso a20391b12f7ff22ef705cee4059c6b92 debian-testing-i386-netinst.iso A continuació, comproveu que l'md5sum del CD-ROM que heu gravat coincideix també. L'ordre següent hauria de funcionar. Utilitza la mida de la imatge per llegir el nombre correcte de byts des del CD-ROM. $ dd if=/dev/cdrom | \ > head -c `stat --format=%s debian-testing-i386-netinst.iso` | \ > md5sum a20391b12f7ff22ef705cee4059c6b92 - 262668+0 registres llegits 262668+0 registres escrits 134486016 octets (134 MiB) copiats, 97.474 segons, 1.4 MiB/s Si després d'arrencar l'instal·lador correctament, el CD-ROM no es detectat, tornar a provar podria resoldre el problema. Si teniu més d'una unitat de CD-ROM, proveu de canviar el CD-ROM a una altra unitat. Si no funciona o si el CD-ROM es reconeix però dona errors quan està llegint-lo, proveu els suggeriments que teniu a continuació. Es necessita algun coneixement bàsic de Linux per fer-ho. Per executar qualsevol de les ordres, primer hauríeu de canviar a la segona consola virtual (VT2) i activar l'intèrpret d'ordres. ● Canvieu al VT4 o mireu els continguts del fitxer /var/log/syslog (utilitzeu el nano com a editor) per comprovar qualsevol missatge d'error específic. Després, comproveu la sortida del l'ordre dmesg. ● Mireu en la sortida de dmesg si s'ha reconegut la vostra unitat de CD-ROM. Hauríeu de vore alguna cosa de l'esteil (les línies no han de estar obligatòriament de forma consecutiva): Probing IDE interface ide1... hdc: TOSHIBA DVD-ROM SD-R6112, ATAPI CD/DVD-ROM drive ide1 at 0x170-0x177,0x376 on irq 15 hdc: ATAPI 24X DVD-ROM DVD-R CD-R/RW drive, 2048kB Cache, UDMA(33) Uniform CD-ROM driver Revision: 3.20 Si no veieu res de l'estil, les opcions són que no es reconega o no estiga suportada la controladora a la que esta connectat el vostre CD-ROM. Si sabeu quin controlador fa falta per la controladora, podríeu provar de carregar-lo manualment amb l'ordre modprobe. ● Comproveu que hi ha un node de dispositiu per la vostra unitat de CD-ROM a /dev/. En els exemples de baix, açò seria el /dev/hdc. Hauria d'estar també el /dev/cdroms/cdrom0. ● Utilitzeu l'ordre mount per comprovar si el CD-ROM ja està muntat; si no ho està, proveu de muntar-lo manualment: $ mount /dev/hdc /cdrom Mireu si s'ha produït algun error després d'executar l'ordre. ● Comproveu si el DMA està activat: $ cd /proc/ide/hdc $ grep using_dma settings using_dma 1 0 1 rw Un "1" a la primera columna després de using_dma vol dir que està activat. Si ho està, proveu de desactivar-lo: $ echo -n "using_dma:0" >settings Comproveu que esteu en el directori del dispositiu que es correspon a la vostra unitat de CD-ROM. ● Si hi ha algun problema a la isntal·lació, proveu de comprovar la integritat del CD-ROM fent ús de l'opció que hi ha casi al final del menú principal de l'instal·lador. Aquesta opció es pot utilitzar com una comprovació general de si el CD-ROM es pot llegir amb confiança. 5.3.2. Configuració de l'arrencada Si teniu problemes i el nucli es penja durant l'arrencada, no reconeix els perifèrics o les unitats no es reconeixen com cal, cal primer de tot comprovar els paràmetres d'arrencada, tal com s'indica a Secció 5.2, "Paràmetres d'arrencada". Sovint, els problemes desapareixen si traieu maquinari addicional i perifèrics, i proveu aleshores d'arrencar de nou. Si el sistema té una gran quantitat de memòria, superior a 512 MiB, i l'instal·lador es penja en arrencar el nucli, potser haureu d'indicar un argument d'arrencada a fi de limitar la quantitat de memòria que pot veure el nucli, com ara mem=512m. 5.3.3. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada Durant la seqüència d'arrencada, podeu veure nombrosos missatges del tipus can't find quelcom, o quelcom not present, can't initialize quelcom, o fins i tot this driver release depends on quelcom. No us heu de preocupar per la majoria d'aquests missatges. Els veieu perquè el nucli dels sistema d'instal·lació s'ha fet perquè funcione a ordinadors amb molts dispositius perifèrics diferents. Òbviament, cap ordinador té tots els dispositius possibles, per tant el sistema operatiu potser es queixarà en cercar perifèrics que no hi ha. Potser veureu també que el sistema fa una pausa momentània. Això ocorre quan s'espera la resposta d'un dispositiu i aquest no hi és. Si trobeu que hi triga massa, podeu fer-vos després un nucli a mida (vegeu Secció 8.6, "Compilar un nou nucli"). 5.3.4. Informar d'errors d'instal·lació Si aconseguiu completar la fase inicial d'arrencada però no podeu completar la instal·lació, l'opció Desa els registres de depuració podria ser d'utilitat. Us permet emmagatzemar a un disquet els registres d'error del sistema i informació sobre la configuració de l'instal·lador, o bé descarregar-los utilitzant un navegador web. Aquesta informació pot proporcionar-vos pistes sobre què ha anat malament i com arreglar-ho. Si aneu a enviar un informe d'error, podeu afegir-hi aquesta informació. Podeu trobar altres missatges d'instal·lació pertinents a /var/log/ durant la instal·lació, i a /var/log/installer/ després que l'ordinador s'haja arrencat en el sistema ja instal·lat. 5.3.5. Emissió d'informes d'error Si encara teniu problemes, podeu enviar un informe d'instal·lació. Us animem a enviar també informes en cas que la instal·lació haja reeixit, per poder disposar de la major quantitat d'informació possible sobre el major nombre de configuracions de maquinari. Fixeu-vos que el vostre informe d'instal·lació es publicarà al Sistema de seguiment d'errors de Debian (BTS) i s'enviarà a una llista de correu pública. Assegureu-vos d'utilitzar una adreça de correu que no us importe fer pública. Si teniu un sistema Debian en funcionament, la manera més fàcil d'emetre un informe d'instal·lació és instal·lar els paquets installation-report i reportbug (apt-get install installation-report reportbug) i configurar reportbug tal com s'explica a Secció 8.5.2, "Enviar correus fora del sistema", executant l'ordre reportbug installation-reports. De forma alternativa, podeu utilitzar aquesta plantilla per als informes d'instal·lació, i enviar-lo com un informe d'error al pseudopaquet installation-reports, enviant-lo a (en anglès). Package: installation-reports Boot method: Image version: <És millor la URL completa a la imatge que descarregat> Date: Machine: Processor: Memory: Partitions: Informació d' lspci -nn i lspci -vnn: Base System Installation Checklist: [O] = OK, [E] = Error (please elaborate below), [ ] = didn't try it Initial boot: [ ] Detect network card: [ ] Configure network: [ ] Detect CD: [ ] Load installer modules: [ ] Detect hard drives: [ ] Partition hard drives: [ ] Install base system: [ ] Clock/timezone setup: [ ] User/password setup: [ ] Install tasks: [ ] Install boot loader: [ ] Overall install: [ ] Comentaris/Problemes: En l'informe de l'error, descriviu el problema, incloent-hi els darrers missatges del nucli si es tracta d'una penjada d'aquest. Descriviu els passos que heu fet que han conduït al sistema a l'estat problemàtic. ━━━━━━━━━━━━━━ ^[3] Amb nuclis actuals (2.6.9 o més nous) podeu utilitzar fins a 32 paràmetres de línia d'ordres i 32 paràmetres d'entorn. Si s'excedeixen aquestes xifres, el nucli fallarà. Capítol 6. Utilització de l'instal·lador de Debian Sumari 6.1. Com funciona l'instal·lador 6.2. Introducció als elements 6.3. Utilització dels elements individualment 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge 6.3.3. Instal·lació del sistema base 6.3.4. Configuració d'usuaris i contrasenyes 6.3.5. Instal·lació de programari addicionals 6.3.6. Com fer el sistema arrencable 6.3.7. Finalització de la instal·lació 6.3.8. Miscel·lània 6.1. Com funciona l'instal·lador L'instal·lador de Debian és un conjunt d'elements amb objectius específics que realitzen cada una de les tasques de la instal·lació. Cada element executa la seva tasca, preguntant a l'usuari les qüestions necessàries per realitzar-la. Les preguntes tenen assignades prioritats, i la prioritat de les preguntes que s'han de fer s'estableix quan s'inicia l'instal·lador. Quan s'executa una instal·lació per defecte només es fan les preguntes essencials (d'alta prioritat). En aquest cas és un procés d'instal·lació altament automatitzat amb poca interacció de l'usuari. Els elements s'executen automàticament en una seqüència, la selecció dels elements que s'executen depèn principalment del mètode d'instal·lació que utilitzeu i del vostre maquinari. L'instal·lador utilitzarà valors predeterminats per a les preguntes que no es facin. Si hi hagués un problema, l'usuari veuria una pantalla d'error i potser es mostraria el menú d'instal·lació perquè seleccionés alguna acció alternativa. Si no hi ha problemes, l'usuari mai veurà el menú d'instal·lació, sinó que simplement haurà de contestar les preguntes de cada element. Les notificacions d'errors greus tenen una prioritat «crítica» de manera que sempre es notifiqui a l'usuari. Alguns dels valors predeterminats que utilitza l'instal·lador es poden canviar passant-li arguments d'arrencada quan s'inicia el debian-installer. Per exemple, si voleu forçar una configuració de xarxa estàtica (el DHCP s'utilitza de manera predeterminada si està disponible), podeu afegir el paràmetre d'arrencada netcfg/disable_dhcp=true. Podeu veure les opcions disponibles a Secció 5.2.1, "Paràmetres de l'instal·lador de Debian". Els usuaris avançats es poden sentir més còmodes amb una interfície conduïda a través de menús, on l'usuari controla cada pas en comptes de deixar que l'instal·lador els realitzi automàticament en una seqüència. Per utilitzar l'instal·lador de forma manual, a través de menús, afegiu l'argument d'arrencada priority=medium. Si el vostre maquinari necessita que passeu opcions als mòduls del nucli a mida que es van instal·lant, necessitareu iniciar l'instal·lador en mode "expert". Aquesta opció es pot activar utilitzant l'ordre expert per arrencar l'instal·lador o bé afegint l'argument d'arrencada priority=low. El mode expert us proporciona control total sobre el debian-installer La visualització normal de l'instal·lador es basa en caràcters (contràriament a les interfícies gràfiques, actualment més familiars). El ratolí no és operacional en aquest entorn. Aquí teniu les tecles que podeu utilitzar per navegar pels diversos diàlegs. El Tab o la tecla de cursor a la dreta mouen «endavant», i les Maj-Tab o el cursor a l'esquerra mouen «endarrere» entre els botons i seleccions que es mostren. Les tecles de cursor amunt i avall seleccionen diferents elements en una llista desplaçable, i també desplacen la mateixa llista. A més, en llistes llargues, podeu teclejar una lletra per fer que la llista es desplaci directament a la secció que tingui elements que comencin amb aquesta lletra i utilitzar Re Pàg i Av Pàg per desplaçar la llista per seccions. La barra espaiadora selecciona un objecte com un quadre de verificació. Utilitzeu la tecla Enter per activar les eleccions. Els missatges d'error i els registres es redirigeixen a la quarta consola. Podeu accedir a aquesta consola prement Alt esquerra-F4 (manteniu premuda l'Alt esquerra mentre premeu la tecla de funció F4); torneu al procés principal de l'instal·lador amb Alt esquerra-F1. També podeu trobar aquests missatges a /var/log/syslog. Després de la instal·lació, aquest registre es copia a /var/log/installer/syslog del nou sistema. Altres missatges de la instal·lació es poden trobar a /var/log/ durant la instal·lació i a /var/log/installer/ després que l'ordinador s'hagi iniciat amb el sistema instal·lat. 6.2. Introducció als elements Aquí hi ha una llista dels elements de l'instal·lador amb una breu descripció de la tasca de cada element. Els detalls que podeu necessitar per saber com utilitzar un element en particular els podeu trobar a Secció 6.3, "Utilització dels elements individualment". main-menu Mostra la llista d'elements durant l'operació de l'instal·lador i inicia un element quan se selecciona. Les preguntes del menú principal tenen assignada una prioritat mitjana, si la vostra prioritat està definida a alta o crítica (alta és el valor per predeterminat), no veureu el menú. D'altra banda, si hi hagués un error que requerís la vostra intervenció, la prioritat de les qüestions es pot baixar temporalment per permetre resoldre el problema i, en aquest cas, pot aparèixer el menú. Podeu arribar al menú principal seleccionant el botó Go Back repetidament, per retrocedir tot el camí fet per l'element en execució. localechooser Permet a l'usuari seleccionar les opcions de localització per a la instal·lació i el sistema instal·lat: idioma, país i locals. L'instal·lador mostrarà els missatges en l'idioma seleccionat, en el cas que la traducció per aquest idioma no sigui completa alguns missatges pot ser que es mostrin en angles. kbd-chooser Mostra una llista de teclats dels quals l'usuari tria el model que es correspon amb el seu. hw-detect Detecta automàticament la major part de maquinari del sistema, incloent targes de xarxa, unitats de disc i PCMCIA. cdrom-detect Cerca i munta un CD d'instal·lació de Debian. netcfg Configura les connexions de xarxa de l'ordinador perquè que es pugui comunicar a través de la Internet. iso-scan Cerca sistema de fitxers ISO, que poden ésser a un CD-ROM o al disc dur. choose-mirror Presenta una llista de rèpliques de l'arxiu de Debian. L'usuari pot triar la font dels seus paquets d'instal·lació. cdrom-checker Comprova la integritat d'un CD-ROM. D'aquesta manera, l'usuari pot estar segur que el CD-ROM d'instal·lació no està corromput. lowmem El «lowmem» intenta detectar sistema amb poca memòria, en aquest cas realitza diversos trucs per treure parts innecessàries del debian-installer de la memòria (a canvi de perdre algunes funcions). anna Anna's Not Nearly APT (l'Anna casi no és l'APT). Instal·la paquets que s'han obtingut de la rèplica o CD triat. clock-setup Actualitza el rellotge del sistema i determina si aquest està en UTC o no. tzsetup Tria la zona horària, a partir de la ubicació seleccionada abans. partman Permet a l'usuari fer particions als discs adjunts al sistema, crear sistemes de fitxers a les particions seleccionades, i adjuntar-los als punts de muntatge. També s'inclouen funcions interessants com un mode completament automàtic i suport per LVM. Aquesta és l'eina de gestió de particions preferida a Debian. partitioner Permet a l'usuari fer particions als discs adjunts al sistema. S'elegeix un programa de particions apropiat per a l'arquitectura del vostre ordinador. partconf Visualitza una llista de particions i crea sistemes de fitxers a les particions seleccionades segons les instruccions de l'usuari. lvmcfg Ajuda a l'usuari a configurar el LVM (Logical Volume Manager, gestor de volums lògics). mdcfg Permet a l'usuari configurar el programari RAID (Redundant Array of Inexpensive Disks, matriu redundant de discs barats). Aquest programari RAID normalment és superior als barats controladors RAID IDE (pseudomaquinari) que es troben a les plaques bases més noves. base-installer Instal·la el conjunt de paquets més bàsics que permetin a l'ordinador funcionar sota Linux quan es reiniciï. user-setup Estableix la contrasenya de root, i afegeix un usuari normal. apt-setup Configura apt, gairebé automàticament, a partir del mitjà d'instal·lació que s'estigui fent servir. pkgsel Utilitza tasksel per seleccionar i instal·lar programari addicional. os-prober Detecta els sistemes operatius instal·lats actualment a l'ordinador i passa aquesta informació al bootloader-installer (instal·lador del carregador d'arrencada), que pot oferir la capacitat d'afegir els sistemes operatius descoberts al menú d'inici del carregador d'arrencada. D'aquesta manera, l'usuari pot triar fàcilment, durant l'arrencada, quin sistema operatiu iniciar. bootloader-installer Cadascun dels instal·ladors de carregadors d'arrencada instal·la un programa al disc dur, que és necessari perquè l'ordinador pugui arrencar el Linux sense utilitzar un disquet o CD-ROM. Molts carregadors d'arrencada permeten a l'usuari triar un sistema operatiu alternatiu cada vegada que s'arrenca l'ordinador. shell Permet a l'usuari executar un intèrpret d'ordres des del menú o en una segona consola. save-logs Proporciona un mètode perquè l'usuari pugui registrar informació en disquet, xarxa, disc dur or altres medis quan es troba algun problema. Posteriorment i de forma acurada, pot informar als desenvolupadors de Debian dels problemes amb el programari d'instal·lació. 6.3. Utilització dels elements individualment En aquesta secció descriurem detalladament cada element de l'instal·lador. Els elements s'han agrupat en fases que els usuaris haurien de reconèixer. Es presenten en l'ordre que apareixen durant la instal·lació. Recordeu que en cada instal·lació no s'utilitzaran tots els mòdu