Guia d'instal·lació de Debian GNU/Linux Dret de reproducció © 2004, 2005, 2006, 2007 l'equip de l'instal·lador de Debian Aquest manual és programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o modificar-lo sota els termes de la Llicència Pública General de GNU publicada per la Free Software Foundation. Feu un cop d'ull a la llicència a Apèndix F, Llicència Pública General de GNU. Resum Aquest document conté les instruccions d'instal·lació per a la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux (nom en codi "lenny") per a l'arquitectura AMD64 ("amd64"). També conté referències per obtenir més informació i informació de com aprofitar al màxim el vostre nou sistema Debian. Nota Tot i que aquesta guia d'instal·lació per a amd64 està majoritariament al dia, planegem fer alguns canvis i reorganitzar part del manual després del llançament oficial de lenny. Podeu trobar una versió més nova d'aquest manual a internet a la pàgina de debian-installer. Podreu trobar-hi també traduccions addicionals. ━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━━ Sumari Instal·lació de la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura amd64 1. Benvingut a Debian 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? 1.5. Obtenció de Debian 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.7. Organització d'aquest document 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari 2. Requisits del sistema 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. CPU, plaques base i suport de vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.1.4. Ordinadors portàtils 2.1.5. Processadors múltiples 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Dispositiu de memòria USB 2.2.4. Xarxa 2.2.5. Sistema Un*x o GNU 2.2.6. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.4.2. Maquinari específic de Windows 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari 2.6.2. Targetes de xarxa sense fils 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada 3.5.1. Particionar des del DOS o el Windows 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació 3.6.1. Invocació del Menú de configuració de la BIOS 3.6.2. Selecció del dispositiu d'arrencada 3.6.3. Paràmetres de la BIOS miscel·lànies 3.6.4. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte 4. Obtenir el suport d'instal·lació del sistema 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB 4.3.1. Copia dels fitxers -- la manera fàcil 4.3.2. Copia dels fitxers -- la manera flexible 4.3.3. Afegir la imatge ISO 4.3.4. Arrencada des d'un llapis USB 4.4. Preparació dels fitxers per arrencar des del disc dur 4.4.1. Arrencada de l'instal·lador des de disc dur fent ús de LILO o GRUB 4.5. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.5.1. Configurar un servidor BOOTP 4.5.2. Configurar un servidor DHCP 4.5.3. Habilitació del servidor TFTP 4.5.4. Posar les imatges del TFTP al seu lloc 4.6. Instal·lació automàtica 4.6.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 5. Arrencada del sistema d'instal·lació 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura AMD64 5.1.1. Arrencada des d'un CD-ROM 5.1.2. Arrencada des del Linux utilitzant el LILO o el GRUB 5.1.3. Arrencada des d'un llapis USB 5.1.4. Arrencada amb el TFTP 5.1.5. L'indicador d'arrencada 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Fiabilitat del CD-ROM 5.3.2. Configuració de l'arrencada 5.3.3. Problemes d'instal·lació usuals en AMD64 5.3.4. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.5. Informar d'errors d'instal·lació 5.3.6. Emissió d'informes d'error 6. Utilització de l'instal·lador de Debian 6.1. Com funciona l'instal·lador 6.2. Introducció als elements 6.3. Utilització dels elements individualment 6.3.1. Configuració de l'instal·lador de Debian i del maquinari 6.3.2. Realització de particions i selecció de punts de muntatge 6.3.3. Instal·lació del sistema base 6.3.4. Configuració d'usuaris i contrasenyes 6.3.5. Instal·lació de programari addicionals 6.3.6. Com fer el sistema arrencable 6.3.7. Finalització de la instal·lació 6.3.8. Miscel·lània 7. Arrancada del nou sistema Debian 7.1. El moment de la veritat 7.2. Muntar volums xifrats 7.2.1. dm-crypt 7.2.2. loop-AES 7.2.3. Resolució de problemes 7.3. L'entrada 8. Següents passos i per on seguir 8.1. Aturar el sistema 8.2. Si sou nous a Unix 8.3. Orientar-vos a Debian 8.3.1. El sistema de paquets de Debian 8.3.2. Gestió de versions de les aplicacions 8.3.3. Gestió de tasques amb cron 8.4. Lectura i informació addicional 8.5. Configuració del vostre sistema per utilitzar el correu electrònic 8.5.1. Configuració predeterminada del correu electrònic 8.5.2. Enviar correus fora del sistema 8.5.3. Configuració de l'agent de transport de correu Exim4 8.6. Compilar un nou nucli 8.6.1. Gestió de la imatge del nucli 8.7. Restauració d'un sistema amb errors A. Com Instal·lar A.1. Preliminars A.2. Arrencada de l'instal·lador A.2.1. CDROM A.2.2. Clau de memòria USB A.2.3. Arrencada des de la xarxa A.2.4. Arrencada des del disc dur A.3. Instal·lació A.4. Envieu un informe de la instal·lació A.5. I finalment... B. Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia B.1. Introducció B.1.1. Mètodes de configuració prèvia B.1.2. Limitacions B.2. Utilització de la configuració prèvia B.2.1. Càrrega del fitxer de configuració prèvia B.2.2. Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia B.2.3. Mode auto B.2.4. Àlies útils per la configuració prèvia B.2.5. Utilitzar un servidor DHCP per especificar els fitxers de configuració prèvia B.3. Creació d'un fitxer de configuració prèvia B.4. Continguts del fitxer de configuració prèvia B.4.1. Localització B.4.2. Configuració de la xarxa B.4.3. Configuració del servidor rèplica B.4.4. Configuració del rellotge i del fus horari B.4.5. Particionat B.4.6. Particionat amb RAID B.4.7. Instal·lació del sistema base B.4.8. Configuració de comptes B.4.9. Configuració de l'apt B.4.10. Selecció de paquets B.4.11. Instal·lació del carregador d'arrencada B.4.12. Finalització de la instal·lació B.4.13. Configuració de l'X B.4.14. Configuració prèvia d'altres paquets B.5. Opcions avançades B.5.1. Execució d'ordres personalitzades a la instal·lació B.5.2. Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats B.5.3. Càrrega en cadena de fitxers de configuració prèvia C. Particionar per a Debian C.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides C.2. L'arbre de directoris C.3. Esquema de particions recomanat C.4. Noms dels dispositius a Linux C.5. Programes de Debian per particionar C.5.1. Particionat per a AMD64 D. Informació variada D.1. Dispositius del Linux D.1.1. Configuració del ratolí D.2. Espai requerit per a les tasques D.3. Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux D.3.1. Començar D.3.2. Instal·lar debootstrap D.3.3. Executar debootstrap D.3.4. Configurar el sistema base D.3.5. Instal·lar un nucli D.3.6. Configuració del carregador d'arrencada D.3.7. Retocs finals D.4. Instal·lació de Debian GNU/Linux per Parallel Line IP (PLIP) D.4.1. Requeriments D.4.2. Configuració de l'origen D.4.3. Instal·lació del destí D.5. Instal·lació de Debian GNU/Linux utilitzant PPP sobre Ethernet (PPPoE) D.6. L'instal·lador gràfic D.6.1. Utilitzar l'instal·lador gràfic D.6.2. Problemes coneguts E. Administrativa E.1. Quant a aquest document E.2. Contribucions a aquest document E.3. Contribucions més destacables E.4. Nota sobre les marques comercials F. Llicència Pública General de GNU Índex de taules 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats Instal·lació de la versió 5.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura amd64 Ens alegrem que us hàgiu decidit a provar Debian i estem segurs que trobareu que la distribució Debian de GNU/Linux és única. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del món, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descobrireu que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació. Entenem que molts de vosaltres voleu instal·lar Debian sense haver de llegir aquest manual, i l'instal·lador de Debian ho contempla. Si no disposeu del temps necessari per llegir la Guia d'instal·lació, us recomanem que llegiu el document «Com instal·lar-lo», que us guiarà a través del procés d'instal·lació bàsic i que fa referència al manual pels temes més avançats o en cas d'error. El document «Com instal·lar-lo» el podeu trobar a Apèndix A, Com Instal·lar. Dit això, esperem que disposeu del temps necessari per llegir la major part del manual, ja que, probablement, això us permetrà una instal·lació més satisfactòria i amb més informació. Capítol 1. Benvingut a Debian Sumari 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? 1.5. Obtenció de Debian 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document 1.7. Organització d'aquest document 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i Debian GNU/ Linux. Si ja coneixeu la història del projecte Debian i de la distribució Debian GNU/Linux, podeu passar tranquil·lament al següent capítol. 1.1. Què és Debian? Debian és una organització formada únicament per voluntaris i dedicada al desenvolupament del programari lliure i a la promoció dels ideals de la comunitat de Programari Lliure. El projecte Debian va començar l'any 1993, quan n'Ian Murdock va difondre una invitació oberta als desenvolupadors de programari per contribuir a una distribució de programari completa i coherent, basada en el relativament nou nucli del Linux. Aquest petit grup d'entusiastes especialitzats, que originalment va ser patrocinat per la Free Software Foundation i influenciat per la filosofia GNU, ha crescut amb els anys fins a esdevenir una organització d'aproximadament 1010 desenvolupadors de Debian. Els desenvolupadors de Debian estan involucrats en diverses activitats que inclouen l'administració dels llocs Web i FTP, el disseny gràfic, l'anàlisi legal de les llicències de programari, la redacció de documentació i, evidentment, el manteniment de paquets de programari. Amb l'objectiu de comunicar la nostra filosofia i atreure els desenvolupadors que creuen en els principis que representa Debian, hem publicat una colla de documents que estructuren els nostres valors i serveixen de guia sobre què significa ser un desenvolupador de Debian: ● El Contracte Social de Debian és una declaració dels compromisos de Debian respecte la comunitat del programari lliure. Qualsevol persona que accepti acollir-se al Contracte Social pot convertir-se en un mantenidor. Qualsevol mantenidor pot introduir nou programari a Debian -- sempre que aquest programari es consideri lliure segons els nostres criteris i el paquet segueixi els nostres estàndards de qualitat. ● Les Directives del Programari Lliure de Debian (DFSG) són una declaració clara i concisa del criteris de Debian referents al programari lliure. Les DFSG són un document amb molta influència dins el moviment del programari lliure, i és la base de la definició de codi obert. ● El manual de política de Debian és una especificació extensa dels estàndards de qualitat del projecte Debian. Els desenvolupadors de Debian també estan involucrats en d'altres projectes; alguns d'ells específics de Debian i d'altres relacionats amb parts o amb la totalitat de la comunitat del Linux. Alguns exemples poden ser: ● La Base Estàndard del Linux és un projecte enfocat a estandarditzar el sistema bàsic GNU/Linux, que permetrà als desenvolupadors de programari i maquinari de terceres parts dissenyar fàcilment programes i controladors de dispositius per Linux en general, en comptes de fer-ho per una distribució específica de GNU/Linux. ● L'estàndard de jerarquia del sistema de fitxers (FHS) és un esforç per estandarditzar l'esquema del sistema de fitxers del Linux. L'FHS permetrà als desenvolupadors de programari concentrar els seus esforços a dissenyar els programes, sense haver de preocupar-se de com s'instal·larà el paquet en diferents distribucions de GNU/Linux. ● El Debian Jr. és un projecte intern que vol assegurar-se que Debian té alguna cosa per oferir als usuaris més joves. Per obtenir informació més general sobre Debian vegeu les PMF de Debian. 1.2. Què és GNU/Linux? Linux és un sistema operatiu: una sèrie de programes que us permetran interactuar amb el vostre ordinador i executar altres programes. Un sistema operatiu és un conjunt de programes fonamentals necessaris perquè l'ordinador pugui comunicar-se i rebre instruccions dels usuaris, llegir i escriure dades al disc dur, a cintes i a impressores, controlar l'ús de la memòria i executar més programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. En un sistema GNU/Linux, Linux és el component que fa de nucli. La resta del sistema està format d'altres programes, molts dels quals han estat escrits pel o per a el projecte GNU. Com que el nucli Linux per sí sol no és un sistema operatiu funcional, preferim utilitzar el terme "GNU/Linux" per referir-nos al sistema que molta gent acostuma a anomenar "Linux". Linux està modelat sobre el sistema operatiu Unix. Des dels seus inicis es va dissenyar per ser un sistema multitasca i multiusuari. Aquestes característiques són suficients per fer Linux diferent d'altres sistemes operatius ben coneguts. Però Linux és inclús més diferent del que pugueu imaginar. Contràriament a d'altres sistemes operatius, ningú és propietari de Linux. Molta part del seu desenvolupament el realitzen voluntaris que no cobren per fer-ho. El desenvolupament del que més endavant seria GNU/Linux començà el 1984, quan la Free Software Foundation va començar a desenvolupar un sistema operatiu lliure similar al Unix anomenat GNU. El projecte GNU ha desenvolupat un ampli conjunt d'eines de programari lliure per utilitzar amb sistemes operatius Unix (tm) o similars, com Linux. Aquestes eines permeten als usuaris realitzar tasques que van des de les més mundanes (com copiar o suprimir fitxers del sistema) fins a les més complexes (com escriure i compilar programes o fer edicions sofisticades de documents en diferents formats). Tot i que molts grups i persones han contribuït en el desenvolupament de Linux, el contribuïdor individual més gran segueix sent la Free Software Foundation, que ha creat no només la major part de les eines utilitzades en Linux, sinó també la filosofia i la comunitat que ha fet que Linux sigui possible. El nucli Linux va aparèixer per primer cop el 1991, quan un estudiant d'informàtica finlandès anomenat Linus Torvalds va anunciar una primera versió d'un reemplaçament del nucli del Minix al grup de notícies de Usenet comp.os.minix. Vegeu la pàgina d'història de Linux, de Linux International. En Linus Torvalds segueix coordinant el treball de centenars de desenvolupadors amb l'ajuda d'alguns col·laboradors de confiança. Hi ha un excel·lent resum setmanal de les discussions de la llista de correu del nucli Linux a Kernel Traffic. També podeu trobar més informació sobre la llista de correu del nucli Linux a les PMF de la llista de correu del nucli Linux.. Els usuaris de Linux tenen una immensa llibertat d'elecció del seu programari. Per exemple, els usuaris de Linux poden triar entre una dotzena de programes d'intèrpret d'ordres diferents i bastants escriptoris gràfics. Aquesta llibertat d'elecció sovint resulta desconcertant pels usuaris d'altres sistemes operatius, els quals no estan acostumats a pensar en l'intèrpret d'ordres o en l'escriptori com quelcom que poden canviar. Linux també és menys probable que causi una fallada del sistema, és més capaç d'executar més d'un programa al mateix temps i és més segur que molts d'altres sistemes operatius. Amb aquests avantatges, Linux és el sistema operatiu que té un creixement més ràpid en el mercat de servidors. Més recentment, Linux també ha començat a fer-se popular entre els usuaris domèstics i de negocis. 1.3. Què és Debian GNU/Linux? De la combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure, n'esdevé una distribució única anomenada Debian Debian GNU/Linux. Aquesta distribució es basa en una quantitat enorme de paquets de programari. Cada paquet de la distribució té executables, seqüències, documentació, i informació de la configuració, així com un mantenidor, que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar-ne els errors de programació i de comunicar-se amb els desenvolupadors del paquet de programari. L'enorme quantitat d'usuaris combinada amb el sistema de seguiment d'errors permet que aquests es localitzin i depurin ràpidament. La importància que Debian dóna als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions poden ser fàcilment configurades per dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat. Debian és especialment popular entre els usuaris avançats arran de les seves excel·lències tècniques i el compromís amb les necessitats i expectatives de la comunitat Linux. Debian també ha introduït moltes característiques al Linux que actualment són quotidianes. Per exemple, Debian va ser la primera distribució de Linux que va incloure un sistema de gestió de paquets per facilitar la instal·lació i supressió de programari. També va ser la primera distribució de Linux que es podia actualitzar sense necessitar la reinstal·lació completa. Debian continua sent un projecte líder en el desenvolupament de Linux. El seu procés de desenvolupament és un exemple de com pot arribar a funcionar un model de desenvolupament de programari lliure -- fins i tot per tasques complexes com generar i mantenir un sistema operatiu complet. La característica que més diferencia Debian de les altres distribucions GNU/ Linux és el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloent-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. En el sistema de manteniment de paquets podeu establir quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té. Per protegir el sistema contra "cavalls de Troia" i d'altre programari perjudicial, els servidors de Debian verifiquen que els paquets apujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulació, les actualitzacions normalment estan disponibles en poc temps. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian les actualitzacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar automàticament a través d'Internet. La millor forma d'obtenir ajuda per utilitzar el sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian és a través d'algunes llistes de correu mantingudes pel projecte Debian (en el moment que s'escrivia aquest document n'hi havia més de 215). La manera més fàcil per subscriure's a una o més llistes és visitant la pàgina de subscripcions a la llista de correu de Debian http://www.debian.org/MailingLists/subscribe i emplenar el formulari que hi trobareu. 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? Debian GNU/Hurd és un sistema Debian GNU que reemplaça el nucli monolític del Linux pel GNU Hurd -- un conjunt de servidors que s'executen sobre del micronucli GNU Mach. El Hurd encara no és acabat i no és adequat per l'ús diari, però continua en desenvolupament. Actualment, el Hurd només s'està desenvolupant per l'arquitectura i386, tot i que quan el sistema sigui més estable, es faran adaptacions a d'altres arquitectures. Per obtenir més informació vegeu la pàgina d'adaptacions de Debian GNU/Hurd i la llista de correu . 1.5. Obtenció de Debian Per obtenir informació sobre com baixar Debian GNU/Linux de la Internet o a qui es poden comprar els CD oficials de Debian vegeu la pàgina web de distribució. La llista de rèpliques de Debian conté un conjunt complet de rèpliques oficials de Debian perquè pugueu trobar-hi fàcilment la més propera. Debian es pot actualitzar fàcilment Debian després de la instal·lació. El procés d'instal·lació us ajudarà a configurar el sistema de manera que pugueu fer aquestes actualitzacions, si són necessàries, un cop finalitzada la instal·lació. 1.6. Obtenció de l'última versió d'aquest document Aquest document es revisa constantment. Per trobar la informació d'última hora sobre el llançament 5.0 del sistema Debian assegureu-vos de comprovar les pàgines de Debian 5.0. Les versions actualitzades d'aquest manual d'instal·lació estan disponibles a les pàgines del manual d'instal·lació oficial. 1.7. Organització d'aquest document Aquest document està pensat per servir de manual per aquells que utilitzin Debian per primer cop. Intenta fer el mínim de suposicions possibles pel que fa al nivell dels coneixements. Tot i això, se suposen uns certs coneixements generals sobre com funciona el maquinari de l'ordinador. Els usuaris experts també hi poden trobar informació de referència interessant, incloent-hi l'espai mínim per a la instal·lació, detalls sobre el maquinari suportat pel sistema d'instal·lació de Debian i d'altres coses. Encoratgem als usuaris experts a saltar d'una secció a l'altra d'aquest document. En general, aquest manual s'ha organitzat de forma lineal, portant-vos a través del procés d'instal·lació des del principi fins al final. A continuació teniu els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux, i les seccions d'aquest document que s'hi corresponen: 1. Determineu si el vostre maquinari reuneix els requisits per utilitzar el sistema d'instal·lació a Capítol 2, Requisits del sistema. 2. Feu una còpia de seguretat del vostre sistema, dueu a terme qualsevol planificació i configuració del maquinari previs a la instal·lació de Debian a Capítol 3, Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux. Si esteu preparant un sistema d'arrencada múltiple, potser necessitareu crear espai al disc dur per fer-hi les particions que utilitzarà Debian. 3. A Capítol 4, Obtenir el suport d'instal·lació del sistema, obtindreu els fitxers d'instal·lació necessaris per al vostre mètode d'instal·lació. 4. Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació descriu l'arrencada del sistema d'instal·lació. Aquest capítol també discuteix els procediments de resolució de problemes en cas que tingueu problemes en aquest pas. 5. Realitzeu la instal·lació pròpiament dita segons Capítol 6, Utilització de l'instal·lador de Debian. Implica la tria de l'idioma, la configuració del mòduls controladors de dispositius, la configuració de la connexió de xarxa, de manera que la resta de fitxers de la instal·lació es puguin obtenir directament d'un servidor de Debian (si no esteu instal·lant a partir d'un CD), el mètode de partició de les vostres unitats de disc, la instal·lació del sistema base, i la selecció i instal·lació de tasques. (A Apèndix C, Particionar per a Debian trobareu alguna informació sobre com configurar les particions pel vostre sistema Debian). 6. Arrenqueu el nou sistema base instal·lat, a Capítol 7, Arrancada del nou sistema Debian. Un cop tingueu el vostre sistema instal·lat, podeu llegir Capítol 8, Següents passos i per on seguir. Aquest capítol explica on podeu cercar més informació sobre Unix i Debian i com reemplaçar el vostre nucli. Finalment, podeu trobar informació sobre aquest document i com contribuir-hi a Apèndix E, Administrativa. 1.8. La vostra documentació d'ajuda és benvinguda S'apreciarà enormement qualsevol ajuda, suggeriment i, especialment, pedaços. Es poden trobar versions funcionals d'aquest document a http:// d-i.alioth.debian.org/manual/. Aquí trobareu una llista de totes les arquitectures i idiomes pels quals està disponible el document. Les fonts també estan disponibles públicament. Per trobar informació referent a la contribució feu un cop d'ull a Apèndix E, Administrativa. Agraïm els suggeriments, comentaris, pedaços i informes d'error (pel errors utilitzeu el paquet installation-guide, comproveu primer que el problema no s'hagi notificat prèviament). 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial -- normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així. Us animem a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre mitjà d'instal·lació als vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i vendre-les -- encara que amb algunes restriccions. La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar el sistema us la dóna directament Debian al basar-se en programari lliure. Anomenar-se programari lliure no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. Programari lliure, en part, significa que les llicències dels programes individuals no obliguen a pagar pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el resultant dels canvis. Nota El projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els seus usuaris, permet que alguns paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per a ser considerats lliures. Aquests paquets no formen part de la distribució oficial, tot i això, estan disponibles a les àrees contrib o non-free de les rèpliques de Debian o en la tercera part dels CD-ROM; per a més informació sobre la disposició i el contingut dels arxius, mireu les Debian PMF als "Arxius d'FTP de Debian". Molts dels programes del sistema estan sota la llicència de GNU Llicència Pública General, sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL necessita que deixeu el codi font dels programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Arran d'aquesta condició, el codi font^[1] de tots aquests programes estarà disponible al sistema Debian. Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el vostre sistema mirant el fitxer /usr/share/doc/nom-paquet/copyright un cop estigui instal·lat. Per més informació sobre les llicències i com es decideix si un programari compleix les característiques per ser inclòs en una distribució oficial de Debian, mireu els Principis del programari lliure de Debian. El punt legal més important és que aquest programari no té garanties. Els programadors que han creat aquest programari, ho fan per beneficiar a la comunitat. No és tenen garanties envers d'un ús concret del programari. Tot i això, com que el programari és lliure, teniu la possibilitat de modificar-lo per adaptar-lo a les vostres necessitats -- i gaudir dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera. ━━━━━━━━━━━━━━ ^[1] Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris des dels paquets font de Debian, mireu les Debian PMF, a "Informació bàsica sobre el sistema Debian de gestió de paquets". Capítol 2. Requisits del sistema Sumari 2.1. Maquinari suportat 2.1.1. Arquitectures suportades 2.1.2. CPU, plaques base i suport de vídeo 2.1.3. Targeta gràfica 2.1.4. Ordinadors portàtils 2.1.5. Processadors múltiples 2.2. Mitjans d'instal·lació 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM 2.2.2. Disc Dur 2.2.3. Dispositiu de memòria USB 2.2.4. Xarxa 2.2.5. Sistema Un*x o GNU 2.2.6. Sistemes d'emmagatzemament suportats 2.3. Perifèrics i altre maquinari 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat 2.4.2. Maquinari específic de Windows 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari 2.6.2. Targetes de xarxa sense fils Aquesta secció conté informació sobre quin maquinari necessitareu per començar amb Debian. També trobareu enllaços a més informació referent al maquinari suportat per GNU i Linux. 2.1. Maquinari suportat Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/amd64/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura AMD64 s'ha comprovat amb Debian. Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per AMD64, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació. 2.1.1. Arquitectures suportades Debian 5.0 suporta dotze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com "sabors". ┌────────────────────┬────────────┬───────────────────────────┬──────────────┐ │ Arquitectura │Nom a Debian│ Subarquitectura │ Sabor │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │Basada en Intel x86 │i386 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │AMD64 & Intel EM64T │amd64 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │DEC Alpha │alpha │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Netwinder i CATS │netwinder │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ARM i StrongARM │arm │Intel IOP32x │iop32x │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Intel IXP4xx │ixp4xx │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PA-RISC 1.1 │32 │ │HP PA-RISC │hppa ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PA-RISC 2.0 │64 │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │Intel IA-64 │ia64 │  │  │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │SGI IP22 (Indy/Indigo 2) │r4k-ip22 │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │SGI IP32 (O2) │r5k-ip32 │ │MIPS (big endian) │mips ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91250A (SWARM) │sb1-bcm91250a │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91480B (BigSur)│sb1a-bcm91480b│ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Cobalt │cobalt │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │ │r4k-kn04 │ │ │ │DECstation ├──────────────┤ │MIPS (little endian)│mipsel │ │r3k-kn02 │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91250A (SWARM) │sb1-bcm91250a │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Broadcom BCM91480B (BigSur)│sb1a-bcm91480b│ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Atari │atari │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │Amiga │amiga │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │68k Macintosh │mac │ │Motorola 680x0 │m68k ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │ │bvme6000 │ │ │ │ ├──────────────┤ │ │ │VME │mvme147 │ │ │ │ ├──────────────┤ │ │ │ │mvme16x │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │CHRP │chrp │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │IBM/Motorola PowerPC│powerpc │PowerMac │pmac │ │ │ ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │PReP │prep │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │sun4u │ │ │Sun SPARC │sparc ├───────────────────────────┤sparc64 │ │ │ │sun4v │ │ ├────────────────────┼────────────┼───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │IPL de VM-reader i DASD │generic │ │IBM S/390 │s390 ├───────────────────────────┼──────────────┤ │ │ │IPL from tape │tape │ └────────────────────┴────────────┴───────────────────────────┴──────────────┘ Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura AMD64. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian. 2.1.2. CPU, plaques base i suport de vídeo La informació completa dels perifèrics suportats es pot trobar al COM ES FA de Compatibilitat del maquinari amb Linux. Aquesta secció tan sols perfila el més bàsic. 2.1.2.1. CPU Estan suportats tant el processador AMD64 com el EM64t. 2.1.3. Targeta gràfica Hauríeu d'utilitzar una interfície de pantalla compatible amb VGA per la consola del terminal. Quasi totes les targetes gràfiques modernes són compatibles amb VGA. Estàndards antics com CGA, MDA, o HGA haurien de funcionar, assumint que no necessiteu suport X11. Fixeu-vos que les X11 no es fan servir al procés d'instal·lació descrit en aquest document. El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI i PCIe funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 5.0 ve amb la versió 7.1 de les X.Org. 2.1.4. Ordinadors portàtils També estan suportats els ordinadors portàtils. Moltes vegades contenen maquinari especialitzat o propietari. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux 2.1.5. Processadors múltiples Està disponible per aquesta arquitectura el suport processadors múltiples -- també anomenat "multiprocés simètric" o SMP --. La imatge del nucli estàndard de Debian es va compilar amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador. 2.2. Mitjans d'instal·lació Aquesta secció us ajudarà a determinar quins mitjans podeu utilitzar per instal·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador, la podeu utilitzar per instal·lar Debian. Hi ha un capítol complet dedicat als mitjans consagrats, Capítol 4, Obtenir el suport d'instal·lació del sistema, que llista els avantatges i desavantatges de cada un d'ells. Una vegada aplegueu a eixa secció, segurament voldreu tornar a aquesta pàgina. 2.2.1. CD-ROM/DVD-ROM Nota Quan vegeu en aquest manual "CD-ROM", s'aplica a CD-ROM i DVD-ROM, ja que les dues tecnologies són en realitat la mateixa des del punt de vista del sistema operatiu, excepte per algunes unitats de CD-ROM antigues i no estàndard que no son ni SCSI ni IDE/ATAPI. La instal·lació basada en CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En ordinadors amb suport per CD-ROM arrencables, podríeu fer una instal·lació completa sense disquets . Fins i tot si el vostre sistema no suporta arrencar des de CD-ROM, podeu complementar-ho amb les altres tècniques per instal·lar el vostre sistema, un cop l'heu arrencat per altres mitjans; mireu Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació. Estan suportats, tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI. També estan suportats tots els CD no estàndard que suporte Linux als discs d'arrencada (com els Mitsumi i Matsushita). Aquests models necessiten uns paràmetres especials per a què funcionen, i és improbable que es pugui arrencar des d'aquestes interfícies. El Linux CD-ROM HOWTO conté informació en profunditat de com fer servir CD-ROM a Linux. Les unitats de CD-ROM USB també estan suportades, així com tots els dispositius FireWire que suporten els controladors ohci1394 i sbp2. 2.2.2. Disc Dur Arrencar el sistema d'instal·lació directament des del disc dur és un altra opció per moltes arquitectures. Açò requerirà un altre sistema operatiu per copiar l'instal·lador al disc dur. 2.2.3. Dispositiu de memòria USB Moltes màquines Debian només necessiten el seu disquet i/o unitat CD-ROM per configurar el sistema i per fer rescats. Si gestioneu algun servidor, segurament haureu pensat en ometre aquestes unitats i utilitzar la memòria USB per instal·lar, i (si és necessari) per recuperar el sistema. Aquesta situació també és útil en sistemes petits on no es té espai per unitats no necessàries. 2.2.4. Xarxa La xarxa es pot utilitzar durant la instal·lació per a obtenir fitxers que aquesta pugui necessitar. Que la xarxa s'utilitzi o no depèn del mètode d'instal·lació que s'hagi escollit i de les respostes que s'hagin donat a algunes preguntes efectuades durant la instal·lació. El sistema d'instal·lació suporta la majoria de connexions de xarxa (PPPoE inclosa, però no XDSI o PPP), via HTTP o FTP. Un cop complatada la instal·lació, podeu configurar el vostre sistema per utilitzar XDSI i PPP. Podeu arrencar també el vostre sistema utilitzant la xarxa. La instal·lació sense discs, utilitzant l'arrencada des de xarxa a una d'àrea local i muntant amb NFS tots els sistemes de fitxers locals és un altra opció. 2.2.5. Sistema Un*x o GNU Si esteu executant un altre sistema tipus Unix, podríeu utilitzar-lo per instal·lar Debian GNU/Linux sense utilitzar el debian-installer com es descriu a la resta del manual. Aquest tipus de instal·lació és prou normal per usuaris amb maquinari no suportat o a màquines que no es poden permetre el temps d'apagada. Si esteu interessats en aquesta tècnica, passeu a Secció D.3, "Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux". 2.2.6. Sistemes d'emmagatzemament suportats Els discs Debian contenen un nucli que es compila per maximitzar el nombre de sistemes on funciona. Desafortunadament, açò fa que el nucli sigui més gran, i que incorpore molts controladors que no fan falta per la vostra màquina (vegeu Secció 8.6, "Compilar un nou nucli" per aprendre com compilar el vostre nucli). Suportar la major quantitat de dispositius possible és el que es desitja en general, per assegurar que Debian pugui instal·lar-se a tot el maquinari possible. Normalment, la instal·lació de Debian inclou el suport per disquets, discs IDE, disqueteres IDE, dispositius IDE per port paral·lel, controladores SCSI i discs, USB i FireWire. Els sistemes de fitxers suportats inclouen FAT, les extensions Win-32 FAT (VFAT), i NTFS. 2.3. Perifèrics i altre maquinari El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema. El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.4, "Aspectes del maquinari que cal tenir en compte"). De nou, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux. 2.4. Compra de maquinari específic per a GNU/Linux Hi ha diversos fabricants que venen sistemes amb Debian o altres distribucions de GNU/Linux preinstal·lades. Potser heu de pagar més per a aquest privilegi, però així compreu pau espiritual, ja que podeu estar segurs que el maquinari funciona bé a GNU/Linux. Si heu de comprar una màquina amb Windows inclòs, llegiu amb cura la llicència de programari que ve amb el Windows; potser podeu rebutjar la llicència i obtenir un descompte del fabricant. Cercar "devolució de windows" a Internet us pot donar informació útil per ajudar-vos en això. Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com si no, o fins i tot si compreu un sistema de segona mà, és important que comproveu que el vostre maquinari funciona amb el nucli Linux. Comproveu si el vostre maquinari està llistat a les referències que es troben a continuació. Feu saber al vostre venedor que voleu comprar per a un sistema Linux. Recolzeu els fabricants de maquinari que funciona amb Linux. 2.4.1. Eviteu el maquinari propietari o tancat Alguns fabricants de maquinari simplement no ens diuen com escriure controladors per al seu maquinari. Altres no ens permeten l'accés a la documentació sense un acord de no divulgació que ens impediria alliberar el codi font de Linux. Com que no ens han donat permís per a accedir a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionen amb Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si ho demana prou gent, llavors s'adonaran que la comunitat del programari lliure és un mercat important. 2.4.2. Maquinari específic de Windows Una tendència molesta és la proliferació de mòdems i impressores específiques de Windows. En alguns casos són dissenyats especialment per a serr utilitzats amb el sistema operatiu Microsoft Windows i duen la llegenda "WinModem" o "Elaborat especialment per a ordinadors basats en Windows". Això generalment es fa traient el processador incrustat del maquinari i traslladant la feina d'aquest processador a un controlador de Windows que s'executa a la UCP del vostre ordinador. Aquesta estratègia fa el maquinari menys car, però l'estalvi sovint no arriba a l'usuari, i aquest maquinari pot ser inclús més car que els dispositius equivalents que mantenen la seva intel·ligència incrustada. És recomanable que eviteu maquinari específic de Windows per dues raons. La primera és que els fabricants generalment no fan disponibles els recursos necessaris per a escriure controladors per a Linux. Generalment, les interfícies de programari i maquinari del dispositiu són propietàries, i la documentació no està disponible sense un acord de no divulgació, si és que està disponible. Això impossibilita que pugui ser utilitzat amb programari lliure, ja que els desenvolupadors de programari lliure divulguen el codi font dels seus programes. La segona raó és que quan es treu el processador incrustat d'un d'aquests dispositius, el sistema operatiu ha de dur a terme la feina d'aquest processador, sovint a prioritat de temps real, provocant així que la UCP no estigui disponible per a executar els vostres programes mentre està controlant el dispositiu. Com que l'usuari típic de Windows no realitza multi-tasca tan intensivament com un usuari de Linux, els fabricants esperen que els usuaris de Windows no notaran la càrrega que aquest maquinari posa a la seva UPC. De tota manera, qualsevol sistema operatiu multi-procés, fins i tot el Windows 2000 o XP, pateixen degradacions en l'execució quan els fabricants de perifèrics escatimen en la potència de processament del seu maquinari. Podeu ajudar a millorar aquesta situació encoratjant aquests fabricants a alliberar la documentació i altres recursos necessaris per a programar el seu maquinari, però la millor estratègia és simplement evitar aquest tipus de maquinari fins que estigui llistat com a funcionant al Linux Hardware Compatibility HOWTO. 2.5. Requeriments de memòria i espai de disc Heu de tenir com a mínim 48MB de memòria i 500MB d'espai al disc dur. Tingueu en compte que aquests són números per a una instal·lació realment mínima. Per a figures més realistes, vegeu Secció 3.4, "Satisfer els requisits mínims de maquinari". Per a un sistema mínim de consola (tots els paquets estàndards) necessitareu 250 MiB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, inclòs l'X Window System i alguns programes i biblioteques de desenvolupament, necessitareu com a mínim 400 MiB. Per a un sistema més o menys complet necessitareu alguns gigabytes. 2.6. Maquinari per a la connexió de xarxes Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI i PCMCIA. Tal i com passa amb l'XDSI, el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no és suportat; debian-installer tampoc suporta les plaques Spellcaster BRI ISDN. Durant la instal·lació no se suporta l'ús de l'XDSI. 2.6.1. Controladors que requereixen microprogramari Actualment, el sistema d'instal·lació no suporta la recuperació de microprogramari. Això vol dir que qualsevol targeta de xarxa que utilitzi un controlador el qual requereixi carregar microprogramari no és suportada per defecte. Si no teniu disponible cap altra NIC durant la instal·lació, encara és possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment. Adoneu-vos de què el microprogramari i el controlador poden estar en paquets diferents, i que poden no estar disponibles a la secció "main" de l'arxiu de Debian GNU/Linux. Si el controlador en si sí que està suportat, podreu utilitzar la NIC durant la instal·lació copiant el microprogramari d'algun mitjà a /usr/lib/hotplug/ firmware. No oblideu copiar-lo a la mateixa ubicació del sistema instal·lat abans de reiniciar al final de la instal·lació. 2.6.2. Targetes de xarxa sense fils Les targetes de xarxa sense fils també estan, en general, suportades, però amb una condició. Molts adaptadors sense fils necessiten controladors que o no són lliures o no s'han acceptat al nucli oficial de Linux. Aquestes NIC poden ser usades en Debian GNU/Linux, però no estan suportades durant la instal·lació. Si no teniu disponible cap altra NIC durant la instal·lació, encara és possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Utilitzeu el mateix procediment que el que s'ha descrit anteriorment per aquelles NIC que necessiten microprogramari. En alguns casos, el controlador que necessiteu no estarà disponible en un paquet Debian. Haureu de buscar si hi ha disponible el codi font a Internet i, si hi és, compilar-lo. Com fer-ho està fora de l'abast d'aquest manual. Si no hi ha disponible cap controlador per a Linux, l'últim recurs que teniu és utilitzar el paquet ndiswrapper, el qual us permet utilitzar-ne un de Windows. Capítol 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux Sumari 3.1. Resum del procés d'instal·lació 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari 3.3.3. Compatibilitat del maquinari 3.3.4. Configuració de la xarxa 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada 3.5.1. Particionar des del DOS o el Windows 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació 3.6.1. Invocació del Menú de configuració de la BIOS 3.6.2. Selecció del dispositiu d'arrencada 3.6.3. Paràmetres de la BIOS miscel·lànies 3.6.4. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte Aquest capítol s'ocupa de la preparació per instal·lar Debian abans que arrenqueu l'instal·lador. Això inclou fer copies de seguretat de la vostres dades, recollir informació del vostre maquinari i localitzar qualsevol informació necessària. 3.1. Resum del procés d'instal·lació D'entrada, una nota sobre les reinstal·lacions. En Debian, és ben rar que es done la circumstància d'haver de tornar a fer una instal·lació completa del sistema; la fallada mecànica del disc dur potser siga la causa més comuna. Nombrosos sistemes operatius d'ús generalitzat poden requerir una instal·lació completa quan es donen fallades crítiques o quan cal actualitzar-los. Fins i tot si no cal una instal·lació completament nova, sovint els programes que empreu s'hauran de tornar a instal·lar perquè funcionen correctament en el nou sistema operatiu. Sota Debian GNU/Linux, quan les coses van malament és molt més probable que el sistema operatiu s'haja de reparar abans que reemplaçar-lo. Les actualitzacions mai no requereixen una instal·lació completa; sempre podeu actualitzar-hi al sistema estant. A més, els programes són gairebé sempre compatibles amb les noves versions del sistema operatiu. Si una nova versió d'un programa requereix programari nou addicional, el sistema de paquets de Debian garanteix la identificació i la instal·lació automàtiques del programari que cal. És a dir, s'ha posat molta cura a evitar la necessitat de tornar a instal·lar, per tant penseu-hi com a veritable últim recurs. L'instal·lador no s'ha dissenyat per tornar a fer instal·lacions sobre un sistema ja existent. Aquí hi ha les instruccions amb els passos que es faran durant el procés d'instal·lació. 1. Feu una còpia de seguretat de qualssevol dades o documents que tingueu al disc dur on voleu fer la instal·lació. 2. Recopileu informació sobre el vostre ordinador i sobre qualsevulla documentació necessària abans de començar la instal·lació. 3. Creeu un espai particionable per a la Debian al disc dur. 4. Localitzeu i/o descarregueu el programari de l'instal·lador i els fitxers de qualsevol controlador que necessite la vostra màquina (tret dels usuaris del CD de Debian). 5. Configureu les cintes/disquets/llapis USB d'arrencada, o poseu on calga els fitxers d'arrencada (la majoria dels usuaris dels CD de Debian poden arrencar des d'un d'ells). 6. Arrenqueu el sistema d'instal·lació. 7. Seleccioneu la llengua d'instal·lació. 8. Activeu la connexió ethernet de xarxa, si s'escau. 9. Creeu i munteu les particions en què s'instal·larà la Debian. 10. Superviseu la descàrrega/instal·lació/configuració automàtiques del sistema base. 11. Instal·leu un carregador d'arrencada que puga iniciar Debian GNU/Linux i/o un altre sistema que tingueu. 12. Carregueu per primera vegada el sistema acabat d'instal·lar. Per a AMD64 teniu l'opció d'emprar una versió gràfica del sistema d'instal·lació. Per a més informació referent a aquest instal·lador gràfic, vegeu Secció D.6, "L'instal·lador gràfic". Si teniu problemes durant la instal·lació, és útil saber quins paquets s'han instal·lat i en quins passos. En el drama de la instal·lació, els actors principals són: L'instal·lador, el debian-installer, és l'objecte principal d'aquest manual. Detecta el maquinari i carrega els controladors adients, fa servir el dhcp-client per establir la connexió de xarxa, i executa debootstrap a fi d'instal·lar els paquets del sistema base, i executa el tasksel amb l'objectiu de permetre-us instal·lar alguns programes addicionals. N'hi ha més d'actors que fan papers menors en aquest procés, però el debian-installer ha complert la seva feina quan carregueu el nou sistema per primera vegada. Per tal d'adaptar el sistema a les vostres necessitats, tasksel us permetrà triar entre diferents conjunts de programes relacionats amb un mateixa finalitat, com ara servidor web o entorn d'escriptori. Una decisió important a la instal·lació és si instal·lar o no un entorn gràfic d'escriptori, que inclou l'«X Window System» i un dels entorns gràfics d'escriptori. Si escolliu no seleccionar la tasca "Entorn d'escriptori", tan sols disposareu d'un sistema basat en línia d'ordres, relativament bàsic. La instal·lació de la tasca d'entorn d'escriptori és opcional ja que necessita d'una gran quantitat d'espai en disc, i perquè alguns sistemes Debian GNU/Linux són servidors que realment no necessiten una interfície gràfica d'usuari per fer la seua tasca. Per tant, tingueu en compte que l'«X Window System» està completament separat del debian-installer; de fet, és més complicat que aquest. Tant la instal·lació de l'«X Window System» com els problemes relacionats amb aquest estan fora de l'abast d'aquest manual. 3.2. Feu còpia de seguretat de les vostres dades! Abans de començar, assegureu-vos de fer còpia de tots els fitxers del vostre sistema. Si és la primera vegada que instal·leu un sistema operatiu no natiu al vostre ordinador, és molt probable que necessiteu reparticionar el vostre disc per fer espai per Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, us arrisqueu a perdre tot el que hi ha al disc, independentment del programa que utilitzeu. Els programes utilitzats a la instal·lació són molt segurs i tenen molts anys d'ús, però són també molt potents i un moviment en fals pot costar-vos car. Encara que feu còpia de tot, aneu en compte i penseu les vostres respostes i accions. Dos minuts de pensar pot estalviar hores de treball innecessari. Si esteu creant un sistema multi-arrencada, assegureu-vos de tenir els mitjans de distribució de qualsevol altre sistema operatiu que tingueu a ma. Especialment si reparticioneu el vostre disc d'arrencada, podríeu trobar-vos en la situació d'haver de reinstal·lar el carregador del vostre sistema operatiu, o en altres casos el sistema operatiu complet i tots els arxius afectats pels canvis a les particions. 3.3. Informació requerida 3.3.1. Documentació 3.3.1.1. Manual d'instal·lació El document present, el qual és una versió de desenvolupament de la Guia d'instal·lació de la propera versió de Debian; el teniu a l'abast a en diversos formats i llengües. 3.3.1.2. Documentació sobre el maquinari Sol contenir informació d'utilitat per a la configuració i ús del maquinari. ● COM ES FA sobre compatibilitat de maquinari amb el Linux (en anglès) 3.3.2. Fonts d'informació sobre el maquinari En molts casos, l'instal·lador detectarà automàticament el maquinari. Però en qualsevol cas, és recomanable que us familiaritzeu amb el maquinari abans de la instal·lació. La informació sobre el maquinari es pot obtenir de: ● Els manuals que acompanyen el dispositiu. ● La informació en pantalla del programa de configuració de la BIOS, a què podeu accedir en iniciar l'ordinador prement una combinació de tecles que heu d'esbrinar consultant el manual. Sovint cal prémer la tecla Delete. ● Els embalatges i les caixes del maquinari. ● La finestra Sistema del Tauler de Control del Windows. ● Ordres o eines de sistema d'un altre sistema operatiu, incloent-hi els gestors d'arxius, especialment útils com a font d'informació sobre la RAM i l'espai del disc dur. ● L'administrador del sistema o el proveïdor del servei d'internet (ISP). Aquestes fonts poden indicar-vos els ajusts que calen per configurar la xarxa i el correu electrònic. Taula 3.1. Informació sobre el maquinari requerida per a la instal·lació ┌───────────┬─────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Maquinari │ Informació que us pot caldre │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quants en teniu. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quin ordre tenen al sistema. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Si són IDE o SCSI (en la majoria d'ordinadors, IDE). │ │Discs durs ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Quant d'espai lliure hi ha. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Particions. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Particions on hi ha instal·lats altres sistemes operatius. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions permeses. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Freqüència de refresc horitzontal. │ │Monitor ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Freqüència de refresc vertical. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Profunditat del color (nombre de colors) permesa. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Mida de la pantalla. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Tipus: sèrie, PS/2 o USB. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Port. │ │Ratolí ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Nombre de botons. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │Xarxa ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Tipus d'adaptador. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │Impressorar├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions d'impressió permeses. │ ├───────────┼─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Model i fabricant. │ │ ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │Targeta de │Memòria RAM de vídeo disponible. │ │vídeo ├─────────────────────────────────────────────────────────────────┤ │ │Resolucions i profunditat del color permeses (s'haurien de tenir │ │ │en compte les especificacions del monitor). │ └───────────┴─────────────────────────────────────────────────────────────────┘ 3.3.3. Compatibilitat del maquinari Molts productes de marca funcionen en Linux sense cap problema. A més, el suport per a maquinari a Linux millora constantment. Tanmateix, el Linux encara no treballa amb tants tipus diferents de maquinari com altres sistemes operatius. En particular, el Linux sol no poder treballar amb maquinari que requereix que s'execute una versió de Windows per funcionar. Tot i que es pot fer que algun maquinari específic per al Windows funcione amb el Linux, això suposa molt d'esforç. A més, els controladors de Linux per a maquinari específic per al Windows solen funcionar només amb un nucli específic de Linux. Per tant, poden esdevenir obsolets ràpidament. Els anomenats win-mòdems són el tipus més usual d'aquest maquinari. Tanmateix, hi ha també impressores i altres dispositius que també poden ser específics per al Windows. A fi de comprovar la compatibilitat del maquinari podeu: ● Cercar controladors al lloc web del fabricant. ● Examinar llocs web o manuals amb informació sobre emulacions. De vegades, les marques menys conegudes empren els controladors o les configuracions de les més conegudes. ● Consultar llistes de compatibilitat de maquinari amb el Linux a llocs web dedicats a la vostra arquitectura. ● Cercar a Internet per aprendre de les experiències d'altres usuaris. 3.3.4. Configuració de la xarxa Si teniu l'ordinador connectat a una xarxa les 24 hores del dia (és a dir, amb una connexió Ethernet o equivalent -- no una PPP), demaneu la informació a l'administrador del sistema de xarxa. ● El nom de l'ordinador (potser podreu decidir-lo vosaltres mateixos). ● El nom del domini. ● L'adreça IP de l'ordinador. ● La màscara que fa servir la xarxa. ● L'adreça IP de la passarel·la predeterminada a què us heu de dirigir si la xarxa en té una, de passarel·la. ● El sistema de la xarxa que heu d'emprar com a servidor DNS (Servei de nom del domini). D'altra banda, si l'administrador us indica que hi ha un servidor DHCP a l'abast i el recomana, aleshores no us cal aquesta informació ja que el servidor DHCP proporciona la informació directament a l'ordinador durant el procés d'instal·lació. Si teniu una xarxa sense fils, heu d'esbrinar: ● L'ESSID de la xarxa. ● La clau WEP de seguretat (si s'escau). 3.4. Satisfer els requisits mínims de maquinari Un cop hàgiu recollit la informació necessària sobre el maquinari del vostre ordinador, comproveu que aquest us permet fer el tipus d'instal·lació que voleu. Depenent de les vostres necessitats, podeu aconseguir-ho amb menys maquinari del que es recomana a la taula que trobareu a continuació. De tota manera, la majoria d'usuaris s'arrisquen a tenir frustracions si ignoren aquests suggeriments. Un Pentium 4 a 1GHz és el mínim recomanat per a un sistema d'escriptori. Taula 3.2. Requisits mínims del sistema recomanats ┌────────────────────┬───────────┬────────────────┬────────┐ │Tipus d'instal·lació│RAM (mínim)│RAM (recomanada)│Disc dur│ ├────────────────────┼───────────┼────────────────┼────────┤ │Sense escriptori │64 MiB │256 MiB │1 GiB │ ├────────────────────┼───────────┼────────────────┼────────┤ │Amb escriptori │64 MiB │512 MiB │5 GiB │ └────────────────────┴───────────┴────────────────┴────────┘ Els actuals requeriments mínims de memòria són molt menys que els nombres que són a la taula. Depenent de l'arquitectura, és possible instal·lar Debian amb tan sols 20 MiB (per s390) fins 48 MiB (per i386 i amd64). El mateix va pels requeriments de espai en disc, especialment si escolliu quines aplicacions voleu instal·lar; podeu trobar informació addicional sobre els requeriments de disc a Secció D.2, "Espai requerit per a les tasques". És possible executar un entorn gràfic d'escriptori a sistemes més vells, però en aquest cas es recomana que instal·leu un gestor de finestres amb menys requeriments que GNOME o KDE; les alternatives pasen per utilitzar xfce4, icewm i wmaker, però hi d'altres per escollir. És casi impossible donar els requeriments d'espai o memòria de forma general per una instal·lació de servidor ja que depenen molt de l'ús que se li done. Recordeu que aquestes mides no inclouen tota la resta de materials que s'acostumen a trobar, com ara fitxers d'usuaris, correu i dades. Sempre és millor ser generós quan s'està considerant l'espai per als propis fitxers i dades. L'espai de disc que es necessita per un funcionament suau de Debian GNU/Linux es té en compte en els requeriments recomanats del sistema. Notablement, la partició /var conté molta informació d'estat específica de Debian, a més del contingut habitual, com els fitxers de registre. Els fitxers de l'ordre dpkg (amb informació de tots els paquets instal·lats) fàcilment poden ocupar 40 MiB. A més, apt-get hi posa els paquets descarregats abans d'instal·lar-los. Hauríeu d'assignar com a mínim 200 MiB per a /var, i molt més si instal·leu un entorn gràfic d'escriptori. 3.5. Preparticionar per sistemes multi-arrencada Quan es parla de particionar el vostre disc es refereix a el fet de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. És bastant similar a posar murs dins d'una casa; si afegiu mobles a una habitació, no afectarà a les altres habitacions. Si ja teniu un sistema operatiu al vostre sistema (Windows 9x, Windows NT/2000/ XP, OS/2, MacOS, Solaris, FreeBSD, ...) i voleu afegir Linux al mateix disc, necessitareu reparticionar el disc. Debian necessita de les seves particions pròpies al disc. No es pot instal·lar a particions Windows o MacOS. Es poden compartir algunes particions amb altres sistemes Linux, però no es descriu ací. Com a mínim necessitareu una partició dedicada per l'arrel de Debian. Podeu trobar informació de la configuració de la vostra partició utilitzant una eina de particionament pel vostre sistema operatiu , com l'fdisk o el PartitionMagic. Les eines de particionament sempre donen un mecanisme per mostrar les particions existents sense fer canvis. En general, canviar una partició que ja conté un sistema de fitxers, suposa esborrar tota la informació que hi tingui. Així sempre hauríeu de fer copies de seguretat abans de reparticionar. Utilitzant l'analogia de la casa, és millor si canvieu tots els mobles fora de la casa abans de moure una paret pel risc que hi ha de destruir-ho tot. Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un disc complet a Debian. Si és així, no necessitareu particionar el disc abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot fer-ho molt bé. Si la vostra màquina tan sols té un disc dur, i voleu canviar completament el sistema operatiu actual per Debian GNU/Linux, també podeu esperar a particionar a un dels passos del procés d'instal·lació (Secció 6.3.2, "Realització de particions i selecció de punts de muntatge"), després d'haver arrencat el sistema d'instal·lació. Per altra banda açò tan sols funciona si penseu arrencar l'instal·lador des de cintes, CD-ROM o fitxers a una màquina connectada. Penseu: si arrenqueu des de fitxers que són al disc dur, i particioneu el mateix disc sense el sistema d'instal·lació, us esborrarà els fitxers d'arrencada, així que la vostra esperança serà que tot funcione bé a la primera. Com a mínim, en aquesta cas, assegureu-vos de tenir els mitjans alternatius per reviure la vostra màquina des de cintes o CD-ROM d'instal·lació del sistema original. Si la vostra màquina ja té particions fetes, i té espai suficient esborrant o afegint noves particions, aleshores també podeu esperar a particionar amb el programa que porta l'instal·lador de Debian. Hauríeu de llegir encara els materials següents, ja que podeu trobar circumstàncies especials, com l'ordre de les particions existents dins el mapa de particions, que obliga a que particioneu abans de instal·lar de tota manera. Si teniu a la vostra màquina un sistema de fitxers FAT o bé NTFS, que utilitzen el DOS i el Windows, podeu esperar i utilitzar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian per canviar la mida del sistema de fitxers. Si cap dels cassos anteriors són aplicables, aleshores necessitareu particionar el vostre disc abans d'iniciar la instal·lació per crear l'espai particionable per a Debian. Si alguna de les particions són propietàries d'un altre sistema operatiu, hauríeu de crear aquelles particions utilitzant el programes de particionament del sistema operatiu nadiu. Us recomanem que no intenteu crear les particions de Debian GNU/Linux utilitzant les eines d'un altre sistema operatiu. En comptes d'això, hauríeu de crear les particions del sistema operatiu nadiu que voleu mantenir. Si aneu a instal·lar més d'un sistema operatiu a la mateixa màquina, hauríeu d'instal·lar tots els altres sistemes abans de fer la instal·lació de Linux. La instal·lació del Windows i altres SO destruirà l'arrencada del Linux, o us animarà a formatar les particions no natives. Es pot recuperar el sistema després d'una d'aquestes accions, però si instal·leu primer el sistema nadiu, no patireu aquest problema. Si teniu ja un disc dur amb una partició (una configuració prou comuna als ordinadors de taula), i voleu disposar de multiarrencada amb el sistema operatiu nadiu i Debian, necessitareu: 1. Fer còpia de seguretat de tot el que hi ha a l'ordinador. 2. Arrencar des de mitjà d'instal·lació del sistema operatiu nadiu com els CD-ROM o cintes. 3. Utilitzar les eines de particionament natives per crear les particions del sistema operatiu nadiu. Deixeu un lloc buit per la partició o espai buit per Debian GNU/Linux. 4. Instal·lar el sistema operatiu nadiu a la seva nova partició. 5. Arrencar al vostre sistema nadiu per verificar que tot és correcte i arrenqueu els fitxers d'arrencada de l'instal·lador de Debian. 6. Arrenque l'instal·lador de Debian per continuar la instal·lació de Debian. 3.5.1. Particionar des del DOS o el Windows Si esteu manipulant particions FAT o NTFS, és recomanable que o bé empreu les instruccions següents o bé les eines natives del Windows o el DOS. Tanmateix, en realitat no cal particionar des del DOS o el Windows; en general les eines de Linux solen funcionar millor. Però si teniu un disk IDE gran i no esteu emprant l'adreçament LBA, controladors superposats (de vegades proporcionats pels fabricants), o cap BIOS nova (posterior al 1998) que permeta l'ús d'extensions d'accés a discs durs, aleshores heu d'ubicar amb cura la partició d'arrencada de Debian. Se l'ha de col·locar als primers 1024 cilindres del disc dur (normalment uns 524 MiB, sense traducció de la BIOS). Això potser us obligarà a moure la partició FAT o NTFS, si en teniu cap. 3.5.1.1. Reparticionat segur des del DOS, el Win-32 o l'OS/2 Una de les instal·lacions més comunes se sol fer en un sistema que ja té el DOS (incloent-hi el Windows 3.1), el Win32 (com els Windows 95, 98, Me, NT, 2000, XP), o l'OS/2, i en què hom vol posar Debian al mateix disc sense malmetre l'altre sistema. Tingueu en compte que l'instal·lador permet canviar la mida dels sistemes de fitxers FAT i NTFS, emprats pel DOS i el Windows. Només cal iniciar l'instal·lador i un cop arribeu al pas de particionar, seleccionar l'opció per particionar de manera Manual, seleccionar la partició que s'ha de modificar, i especificar-ne la mida nova. Per tant, en la majoria de casos no haureu de seguir el mètode que es descriu tot seguit. Abans de continuar, heu de tenir clara la manera com aneu a dividir el disc. El mètode següent sols divideix una partició en dos. L'una contindrà el sistema operatiu existent i l'altra s'emprarà per a Debian. Durant la instal·lació d'aquest, podreu indicar la manera com voleu utilitzar la part Debian del disc, és a dir, com a espai d'intercanvi o com un sistema de fitxers. La idea és moure a l'inici de la partició totes les dades abans de modificar-ne la informació, de manera que no es perda res. És important que feu el mínim possible amb l'ordinador entre el desplaçament de les dades i el reparticionat, a fi de minimitzar el perill que un fitxer resulte modificat prop del final de la partició, ja que això reduirà la quantitat d'espai que podreu prendre de la partició. En primer lloc cal una còpia del fips, que és a l'abast al directori tools/ de la rèplica de Debian més propera. Descomprimiu l'arxiu i copieu-ne els fitxersRESTORRB.EXE, FIPS.EXE i ERRORS.TXT a un disquet arrencable. En el DOS, podeu crear-ne un amb l'ordre sys a:. El fips conté una molt bona documentació que s'ha de llegir, sobretot si feu servir un controlador de compressió de discs o un gestor de discs. Creeu el disc i llegiu la documentació abans de compactar el disc. Després s'han de moure totes les dades al començament de la partició. Podeu fer-ho fàcilment amb l'ordre defrag, inclosa en el DOS 6.0 i posteriors. La documentació del fips conté una relació de programari alternatiu. Tingueu en compte que en el Windows 9x cal executar el defrag des d'aquest, car el DOS no entén el VFAT, que és el que es fa servir per a noms llargs de fitxer, emprats en el Windows 95 i posteriors. Després d'executar el compactador (que pot trigar prou a acabar en un disc gran), torneu a iniciar amb el disquet que conté el fips. Només heu de teclejar a:\fips i seguir les indicacions. Tingueu en compte que hi ha molts altres gestors de particions, per si de cas el fips no us funciona com cal. 3.5.1.2. Particionat del DOS Si particioneu unitats DOS o en canvieu la mida amb les eines del Linux, podeu experimentar problemes en treballar amb les particions FAT resultants. Per exemple, s'ha informat de reducció del rendiment, de problemes de consistència amb l'scandisk, i d'altres errors estranys en el DOS o el Windows. Aparentment, sempre que creeu o modifiqueu la mida d'una partició del tipus DOS, és bona idea omplir-ne de zeros els primers sectors. Abans d'executar l'ordre format del DOS, haurieu d'executar l'ordre següent des del Linux: # dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4 3.6. Configuració del maquinari i del sistema operatiu prèvia a la instal·lació Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del firmware del sistema, i de vegades de canviar-los. El "firmware" és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen. 3.6.1. Invocació del Menú de configuració de la BIOS La BIOS proveeix les funcions bàsiques que es necessiten per arrencar la vostra màquina per permetre al vostre sistema operatiu accedir al maquinari. El vostre sistema probablement proveeix un menú de configuració que s'utilitza per configurar la BIOS. Abans d'instal·lar, assegureu-vos que la vostra BIOS està correctament configurada; no fer-ho pot portar a fallades intermitents que incapacite per instal·lar Debian. La resta d'aquesta secció s'ha agafat de http://www.faqs.org/faqs/ pc-hardware-faq/part1/, responent a la pregunta, «Com entre al menú de configuració del CMOS?». Si accediu al menú de configuració de la BIOS (o «CMOS») depèn del programador del programari de la BIOS: AMI BIOS Tecla Supr al POST (prova d'autoverificació a l'arrencada) Award BIOS Tecles Ctrl-Alt-Esc, o Supr al POST DTK BIOS Tecla Esc al POST IBM PS/2 BIOS Tecles Ctrl-Alt-Insert després Ctrl-Alt-Supr Phoenix BIOS Tecles Ctrl-Alt-Esc o Ctrl-Alt-S o F1 Podeu trobar més informació de com activar altres rutines de BIOS a http:// www.tldp.org/HOWTO/Hard-Disk-Upgrade/install.html. Algunes màquines AMD64 no tenen menú de configuració a la BIOS. Aquestes necessiten d'un programa de configuració del CMOS. Si no teniu el disc d'instal·lació i/o diagnòstics, podeu provar a utilitzar programari de prova o programari gratuït. Proveu de buscar a ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos /. 3.6.2. Selecció del dispositiu d'arrencada Molts menús de configuració de les BIOS permeten seleccionar els dispositius que s'utilitzaran per iniciar el sistema. Canvieu-ho per buscar un sistema operatiu arrencable a A: (el primer disquet), aleshores opcionalment el primer CD-ROM (possiblement amb el nom D: o E:), i aleshores de C: (el primer dur). Aquests paràmetres permeten l'arrencada del disquet o CD-ROM, que són dos dels més comuns dispositius d'arrencada per instal·lar Debian. Si disposeu d'una controladora SCSI nova i disposeu d'un CD-ROM connectat a ella, normalment podreu arrencar del CD-ROM. Tot el que heu de fer és habilitar l'arrencada del CD-ROM a la BIOS de la vostra controladora SCSI. Una altra opció freqüent és arrencar d'un dispositiu emmagatzemament USB (també es diu llapis de memòria o clau USB). Algunes BIOS poden arrencar directament d'un dispositiu USB, però d'altres no. Podríeu necessitar configurar la vostra BIOS per que arrenqués des d'un "disc extraïble" o bé d'un "USB-ZIP" per poder arrencar del dispositiu USB. Ací trobareu alguns detalls de com triar l'ordre d'arrencada. Recordeu de canviar l'ordre d'arrencada després d'instal·lar Linux per poder reiniciar el vostre ordinador des del disc dur. 3.6.2.1. Canvi de l'ordre d'arrencada a ordinadors IDE 1. Quan s'engegue el vostre ordinador, premeu les tecles per entrar a la BIOS. Sovint, és la tecla Supr. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les tecles exactes. 2. Busqueu l'ordre d'arrencada a la vostra utilitat de configuració. El lloc on es trobe depèn de la vostra BIOS, però heu de buscar un camp que te una llista de discs. Les opcions més comuns a maquines IDE són C, A, CD-ROM o A, C, CD-ROM. C és el disc dur, i A és el disquet. 3. Canvieu l'ordre d'arrencada de manera que tingueu primer el CD-ROM o el disquet. Normalment, les tecles Re Pàg o Av Pàg van desplaçant-se per les opcions possibles. 4. Deseu els vostres canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador. 3.6.2.2. Canvi de l'ordre d'arrencada a màquines SCSI 1. Quan el vostre ordinador comença, premeu les tecles per entrar a la utilitat de configuració SCSI. Podeu arrencar la utilitat de configuració SCSI després de comprovar la memòria i veure el missatge de com arrencar la utilitat de la BIOS a l'arrencar l'ordinador. Les combinacions de tecles depenen de la utilitat. Sovint són Ctrl-F2. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les combinacions de tecles exactes. 2. Busqueu la utilitat per canviar l'ordre d'arrencada. 3. Configureu la utilitat de forma que el SCSI IDE del CD estigui al primer lloc a la llista. 4. Deseu els canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador. Sovint es tracta de F10. 3.6.3. Paràmetres de la BIOS miscel·lànies 3.6.3.1. Paràmetres del CD-ROM Algunes BIOS (com les BIOS Award) permeten fixar la velocitat del CD. Eviteu-ho, i poseu la velocitat mínima. Si trobeu missatges d'error seek failed , aquest podria ser el vostre problema. 3.6.3.2. Memòria estesa vs. memòria expandida Si el vostre sistema proveeix les dos, memòria estesa i expandida, configureu-ho de manera que tingueu el màxim possible d'estesa i el mínim possible d'expandida. Linux necessita memòria estesa i no pot fer ús de memòria expandida. 3.6.3.3. Protecció davant virus Deshabiliteu qualsevol característica d'avís davant virus que pugui donar-vos la vostra BIOS. Si teniu una placa base o altre maquinari especial, assegureu-vos que s'ha deshabilitat o extraieu-la físicament mentre executeu GNU/Linux. Aquestes no són compatibles amb GNU/Linux; és més, pels permisos del sistema de fitxers i la memòria protegida del nucli de Linux, pràcticament no es coneixen virus^[2]. 3.6.3.4. «Shadow RAM» La vostra placa base pot facilitar shadow RAM o memòria cau per la BIOS. Podeu veure els paràmetres per «Video BIOS Shadow», «C800-CBFF Shadow», etc. Deshabiliteu tota la «shadow RAM». La «shadow RAM» s'utilitza per accelerar l'accés a les ROM a la vostra placa base i a algunes targes controladores. Linux no utilitza questes ROM després d'arrencar ja que dona el seu programari de 32 bits en lloc del programari de 16 bits de les ROM. Deshabilitar la «shadow RAM» podria convertir-la en disponible per a programes com memòria normal. Deixar activada la «shadow RAM» podria interferir amb l'accés que fa Linux als dispositius físics. 3.6.3.5. «Memory Hole» Si la vostra BIOS us ofereix alguna cosa com «15-16 MB Memory Hole», desactiveu-ho. Linux espera trobar memòria allí si té aquesta RAM. Es coneix de una placa base Intel Endeavor, la que te una opció que diu «LFB» o «Linear Frame Buffer». Te dos opcions: «Disabled» i «1 Megabyte». Configureu-ho a «1 Megabyte». Quan l'opció està deshabilitada, el disquet d'instal·lació no es llegeix correctament i el sistema acaba fallant. En el moment d'escriure aquest document, no s'enten que passa amb aquest dispositiu en particular -- tan sols funciona amb aquesta opció i no sense ella. 3.6.3.6. Gestió avançada d'energia Si la vostra placa base proveeix gestió avançada d'energia (APM), configureu de forma que la gestió d'energia es controle mitjançant APM. Deshabiliteu els modes «doze», «standby», «suspend», «nap», «sleep» i deshabiliteu el temporitzador d'apagat del disc. Linux pot controlar aquestos modes, i pot fer una millor gestió de l'energia que la BIOS. 3.6.4. Aspectes del maquinari que cal tenir en compte Funcionalitats USB de la BIOS i teclats.  Si en lloc d'un teclat de tipus AT teniu un model USB, potser haureu d'habilitar l'emulació antiga de teclats AT en la configuració de la BIOS. Feu això només si el sistema d'instal·lació no pot fer funcionar el teclat en mode USB. Recíprocament, en alguns sistemes (especialment en els portàtils) potser caldrà deshabilitar el suport antic d'USB si el teclat no respon. Consulteu el manual de la placa base i cerqueu, a la BIOS, les opcions "Legacy keyboard emulation" o "USB keyboard support". ━━━━━━━━━━━━━━ ^[2] Després de la instal·lació podeu activar la protecció del sector d'arrencada si voleu. Açò no és cap mesura addicional de seguretat a Linux, però si utilitzeu Windows, pot prevenir una catàstrofe. No hi ha necessitat de utilitzar el Master Boot Record (MBR) després de configurar el gestor d'arrencada. Capítol 4. Obtenir el suport d'instal·lació del sistema Sumari 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació 4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB 4.3.1. Copia dels fitxers -- la manera fàcil 4.3.2. Copia dels fitxers -- la manera flexible 4.3.3. Afegir la imatge ISO 4.3.4. Arrencada des d'un llapis USB 4.4. Preparació dels fitxers per arrencar des del disc dur 4.4.1. Arrencada de l'instal·lador des de disc dur fent ús de LILO o GRUB 4.5. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.5.1. Configurar un servidor BOOTP 4.5.2. Configurar un servidor DHCP 4.5.3. Habilitació del servidor TFTP 4.5.4. Posar les imatges del TFTP al seu lloc 4.6. Instal·lació automàtica 4.6.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian 4.1. El lot de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux Sens dubte la manera més senzilla d'instal·lar Debian GNU/Linux és fent servir un lot de CD-ROM oficials de Debian. Podeu adquirir-ne un a un distribuïdor (vegeu la pàgina de venedors dels CD). També podeu descarregar les imatges dels CD-ROM allotjades a una rèplica de Debian i fer-vos el vostre lot propi, si teniu una connexió de xarxa ràpida i una gravadora de CD (vegeu la pàgina dels CD de Debian per a instruccions detallades). Si ja disposeu d'un lot de CD de Debian i podeu arrencar amb ells la vostra màquina, podeu anar a Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació; s'ha tingut molta cura a assegurar que els fitxers més importants són al primer CD. Tot i que un lot sencer de paquets binaris requereix nombrosos CD, és poc probable que us calguen paquets del tercer CD en endavant. També podeu considerar d'emprar la versió en DVD, la qual vos estalvia molt d'espai al calaix i vos evita el batibull del canvi de CD. Si el vostre ordinador no permet l'arrencada des de CD i en teniu un lot, podeu utilitzar una estratègia alternativa, com per exemple el disc dur, el llapis usb, l'arrencada en xarxa, o la càrrega manual del nucli des del CD per arrencar inicialment l'instal·lador del sistema. Els fitxers que calen per arrencar d'altres maneres són també al CD; l'estructura de l'arxiu en xarxa de Debian i la dels directoris dels CD és idèntica. Així, quan tot seguit s'indiquen els camins de fitxers específics que calen per arrencar, cerqueu-los als mateixos directoris i subdirectoris del CD. Quan l'instal·lador s'haja arrencat, ja es podrà obtenir del CD la resta de fitxers necessaris. Si no teniu cap lot de CD, haureu de descarregar els fitxers del sistema d'instal·lació i posar-los a el disc dur o el llapis usb o un ordinador connectat perquè puguen emprar-se per a arrencar l'instal·lador. 4.2. Descarregar fitxers de les rèpliques de Debian Per trobar la rèplica mes pròxima (i possiblement la mes ràpida, mireu la llista de rèpliques de Debian. Quan descarregueu fitxers de una rèplica de Debian, assegureu-vos que descarregueu els fitxers en mode binari, ni mode text ni mode automàtic. 4.2.1. On trobar imatges d'instal·lació Les imatges d'instal·lació estan ubicades en cada rèplica de Debian al directori debian/dists/lenny/main/installer-amd64/current/images/ -- el MANIFEST llista cada imatge i el seu propòsit. 4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB Per preparar el llapis USB necessitareu un sistema on el GNU/Linux ja estiga funcionant i que suporte el USB. Heu d'assegurar-vos que el mòdul del nucli usb-storage estiga carregat (modprobe usb-storage) i proveu de trobar a quin dispositiu SCSI s'ha assignat el llapis USB (a aquest exemple s'ha utilitzat / dev/sda). Per escriure al vostre llapis, hauríeu de desconnectar la protecció d'escriptura. Adoneu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 256 MiB (és possible configurar amb llapis amb menys capacitat si seguiu Secció 4.3.2, "Copia dels fitxers -- la manera flexible"). 4.3.1. Copia dels fitxers -- la manera fàcil Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli) així com SYSLINUX i el seu fitxer de configuració. Tan sols heu d'extraure'l directament al vostre llapis USB: # zcat boot.img.gz > /dev/sda Avís Fent servir aquest mètode destruirà qualsevol dada que hi hagués al dispositiu. Assegureu-vos que utilitzeu el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. Desprès d'això, munteu el llapis de memòria USB (mount /dev/sda /mnt), que ara tindrà un sistema de fitxers FAT en ell, i copieu una imatge ISO de targeta de negocis o netinst a dins (vegeu Secció 4.3.3, "Afegir la imatge ISO"). Desmunteu el llapis (umount /mnt) i ja està. 4.3.2. Copia dels fitxers -- la manera flexible Si voleu més flexibilitat o voleu saber que esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. 4.3.2.1. Particionar un llapis USB a AMD64 Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet. Nota La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari reparticionar o reformatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra ferramenta per crear la partició FAT16, i aleshores creeu el sistema de fitxers fent: # mkdosfs /dev/sda1 Aneu en compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian dosfstools. Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador (p.ex. LILO), és convenient utilitzar SYSLINUX, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporte el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada. Per posar el SYSLINUX a la partició FAT16 del vostre llapis USB, instal·leu els paquets syslinux i mtools al vostre sistema i executeu: # syslinux /dev/sda1 Altra vegada, aneu en compte i utilitzeu el nom correcte pel dispositiu. La partició no hauria d'estar muntada quan executeu l'ordre SYSLINUX. Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i crea el fitxer ldlinux.sys que conté el codi del carregador d'arrencada. Munteu la partició (mount /dev/sda1 /mnt) i copieu els fitxers següents al llapis: ● vmlinuz (nucli binari) ● initrd.gz (imatge inicial del disc ram) ● syslinux.cfg (fitxer de configuració del SYSLINUX) ● Mòduls del nucli opcionals Si voleu canviar el nom dels fitxers, aneu en compte de que el SYSLINUX tan sols pot utilitzar nom de fitxers tipus DOS (8.3). El fitxer de configuració syslinux.cfg hauria de contenir les següents línies: default vmlinuz append initrd=initrd.gz 4.3.3. Afegir la imatge ISO L'instal·lador buscarà una imatge ISO de Debian al llàpis com a origen de les dades addicionals necessàries per la instal·lació. Ara hauríeu de posar una imatge ISO de Debian (la de targeta de negocis, netinst o bé una completa) al vostre llapis (assegureu-vos de seleccionar una que hi càpiga). El nom del fitxer d'eixa imatge ha d'acabar en .iso. Si voleu instal·lar damunt una xarxa, sense utilitzar una imatge ISO, hauríeu d'ometre el pas previ. A més a més heu d'utilitzar el disc en memòria inicial des del directori netboot en comptes d'un del hd-media, perquè el hd-media/ initrd.gz no té suport per xarxa. Quan acabeu, desmunteu el llapis USB (umount /mnt) i activeu la protecció d'escriptura. 4.3.4. Arrencada des d'un llapis USB Avís Si el sistema rebutja arrencar des del llapis de memòria, el llapis podria tenir un registre inicial d'arrencada invàlid (MBR). Per reparar-ho, utilitzeu l'ordre install-mbr del paquet mbr: # install-mbr /dev/sda 4.4. Preparació dels fitxers per arrencar des del disc dur L'instal·lador es pot arrencar fent ús de fitxers que són a una partició d'un disc dur: o bé llençat des d'un altre sistema operatiu, o bé cridant directament un carregador des de la BIOS. Es pot aconseguir una instal·lació completa amb "xarxa pura" utilitzant aquesta tècnica. Açò evita tota la confusió de mitjans extraïbles, com trobar i gravar imatges de CD o barallar-se amb nombrosos i poc fiables disquets. L'instal·lador no pot arrencar des d'un sistema de fitxers NTFS. 4.4.1. Arrencada de l'instal·lador des de disc dur fent ús de LILO o GRUB Aquesta secció explica com afegir o com reemplaçar una instal·lació existent utilitzant LILO o GRUB. Al moment d'arrencar, ambdós carregadors suporten carregar a memòria no tan sols el nucli, sinó també una imatge del disc. Aquest disc RAM pot ser utilitzat pel nucli com el sistema de fitxers arrel. Copieu els fitxers següents des dels arxius de Debian a un lloc còmode al vostre disc dur, per exemple a /boot/newinstall/. ● vmlinuz (kernel binary) ● initrd.gz (ramdisk image) Finalment, per configurar el carregador continueu a Secció 5.1.2, "Arrencada des del Linux utilitzant el LILO o el GRUB". 4.5. Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP Si teniu una màquina connectada a una xarxa d'àrea local, podeu arrencar-la des d'una altra màquina de la xarxa fent servir TFTP. Si voleu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina, els fitxers d'arrencada hauran de col·locar-se a llocs específics d'aquesta, la qual ha de configurar-se a fi de permetre l'arrencada de la vostra. Heu d'instal·lar un servidor TFTP, i en nombroses màquines, cal també un servidor DHCP , o un servidor BOOTP. BOOTP és un protocol IP que indica a l'ordinador la seua pròpia adreça IP i el lloc de la xarxa on obtenir la imatge d'arrencada. El DHCP (Protocol de configuració dinàmica d'ordinadors centrals) és una extensió més flexible, i compatible, del BOOTP. Alguns sistemes sols es poden configurar fent servir el DHCP. El protocol de transferència trivial de fitxers (TFTP) s'empra per posar a disposició del client la imatge d'arrencada. En teoria, es pot usar qualsevol servidor de qualsevol plataforma que implemente aquests protocols. Els exemples d'aquesta secció ofereixen instruccions per al SunOS 4.x, el SunOS 5.x (i.e. Solaris), i el GNU/Linux. Nota El mètode PXE d'arrencada TFTP, o entorn d'execució d'arrencada prèvia, requereix un servidor TFTP que permeta l'ús de tsize. En un servidor Debian GNU /Linux, els paquets atftpd i tftpd-hpa són adients; és recomanable el tftpd-hpa. 4.5.1. Configurar un servidor BOOTP Hi ha dos servidors de BOOTP a GNU/Linux. El primér és el bootpd de CMU. L'altre és també un servidor de DHCP, el dhcpd de ISC. A Debian GNU/Linux són als paquets bootp i dhcp3-server de Debian GNU/Linux respectivament. Per fer servir el bootpd de CMU, elimineu el comentari (o bé afegiu) la línia important al /etc/inetd.conf. A Debian GNU/Linux, podeu executar update-inetd --enable bootps, i després /etc/init.d/inetd reload per aconseguir-ho. En el cas que el servidor BOOTP no utilitze Debian, la línia en qüestió seria com aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120 Ara, podeu crear un fitxer /etc/bootptab. Aquest té el mateix tipus de format críptic i familiar com els antics fitxers de BSD printcap, termcap, i disktab . Vegeu la pàgina de manual del bootptab per obtenir més informació. Pel bootpd de CMU, necessitareu saber l'adreça màquina (MAC) del client. Un exemple de / etc/bootptab: client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB: Necessitareu canviar al menys l'opció "ha", que especifica la adreça màquina del client. L'opció "bf" especifica quin fitxer hauria de descarregar un client via TFTP; per més detalls, vegeu Secció 4.5.4, "Posar les imatges del TFTP al seu lloc". Per altra banda, configurar el BOOTP amb el dhcpd d'ISC és molt fàcil, ja que considera els clients BOOTP com un cas un poc especial de clients de DHCP. A algunes arquitectures necessitareu d'una configuració complexa per arrencar els clients via BOOTP. Si aquest és el vostre cas, llegiu la secció Secció 4.5.2, "Configurar un servidor DHCP". En aquest cas, ho aconseguireu de forma senzilla afegint la directiva allow bootp al bloc de configuració per la xarxa que conté el client, i reiniciar el dhcpd amb /etc/init.d/dhcpd3-server restart. 4.5.2. Configurar un servidor DHCP Un servidor que es programari gratuït de DHCP és el dhcpd d'ISC. A Debian GNU/ Linux, es recomana utilitzar el paquet dhcp3-server. Hi ha un fitxer d'exemple de configuració per utilitzar-lo (normalment /etc/dhcpd3/dhcpd.conf): option domain-name "example.com"; option domain-name-servers ns1.example.com; option subnet-mask 255.255.255.0; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; server-name "servername"; subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option routers 192.168.1.1; } host clientname { filename "/tftpboot/tftpboot.img"; server-name "servername"; next-server servername; hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB; fixed-address 192.168.1.90; } En aquest exemple, hi ha un servidor servername que fa tota la feina del servidor DHCP, servidor de TFTP, i passarel·la de xarxa. És casi segur que necessitareu canviar les opcions nom-de-domini, i també el nom del servidor i l'adreça màquina del client. L'opció filename hauria de ser el nom del fitxer que es descarregarà per TFTP. Després d'editar el fitxer de configuració del dhcpd, reengegueu-lo amb /etc/ init.d/dhcpd3-server restart. 4.5.2.1. Habilitar l'arrencada amb PXE a la configuració del servidor de DHCP Hi ha un altre exemple de dhcp.conf que fa servir el mètode Pre-boot Execution Environment (PXE) de TFTP. option domain-name "example.com"; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; allow booting; allow bootp; # El paràgraf següent necessita modificar-se per ajustar-lo al vostre cas subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option broadcast-address 192.168.1.255; # la adreça de la passarel·la podria ser diferent # (l'accés a Internet de exemple) option routers 192.168.1.1; # poseu el dns que utilitzeu option domain-name-servers 192.168.1.3; } group { next-server 192.168.1.3; host tftpclient { # adreça màquina del client tftp hardware ethernet 00:10:DC:27:6C:15; filename "pxelinux.0"; } } Adoneu-vos que l'arrancada amb PXE, el fitxer client de nom pxelinux.0 és el carregador de l'arrencada, no una imatge del nucli (vegeu baix Secció 4.5.4, "Posar les imatges del TFTP al seu lloc" ). 4.5.3. Habilitació del servidor TFTP Per a posar en marxa el servidor TFTP, assegureu-vos primer que teniu activat el tftpd. Per fer-ho, el fitxer /etc/inetd.conf ha de tenir quelcom semblant a la línia següent: tftp dgram udp wait nobody /usr/sbin/tcpd in.tftpd /tftpboot Els paquets Debian solen configurar-ho per defecte correctament. Nota Històricament, els servidors TFTP utilitzen el directori /tftpboot per servir les imatges. Per altra banda, els paquets de Debian GNU/Linux poden utilitzar altres directoris per complir amb l'Estàndard de la Jerarquia del Sistema de Fitxers. Per exemple, el tftpd-hpa utilitza per defecte /var/lib/tftpboot. Es possible que hagueu d'ajustar els exemples de configuració d'aquesta secció en conseqüència. Vegeu el fitxer /etc/inetd.conf i recordeu el directori que s'utilitza com a paràmetre del in.tftpd^[3]; ho necessitareu després. Si heu canviat /etc/ inetd.conf, haureu de notificar-ho al procés inetd que s'està executant. En màquines Debian, executeu /etc/init.d/inetd reload; en d'altres, esbrineu la identitat (ID) del procés inetd i executeu kill -HUP pid-d'inetd. 4.5.4. Posar les imatges del TFTP al seu lloc Després, col·loqueu la imatge d'arrencada TFTP que us calga, i que figura a Secció 4.2.1, "On trobar imatges d'instal·lació", al directori d'imatges d'arrencada del tftpd. Haureu de fer un enllaç des d'aquest fitxer al fitxer que emprarà el tftpd per arrencar un client determinat. Malauradament, el nom del fitxer el determina el client TFTP, i no hi existeix cap norma ben establerta. Per a arrencar amb PXE, sols cal el tarball netboot/netboot.tar.gz. Simplement extraieu-lo al directori d'imatge d'arrencada del tftpd. Assegureu-vos que el servidor dhcp està configurat per passar pxelinux.0 al tftpd com a nom del fitxer d'arrencada. 4.6. Instal·lació automàtica Si heu d'instal·lar a molts ordinadors, és possible fer instal·lacions completament automatitzades. Els paquets dels que es disposa a Debian per fer-ho són: fai (que utilitza un servidor d'instal·lació), replicator, systemimager, autoinstall, i el mateix instal·lador de Debian. 4.6.1. Instal·lació automàtica utilitzant l'instal·lador de Debian L'instal·lador de Debian suporta l'automatització de la instal·lació utilitzant fitxers de preconfiguració. Es pot carregar un fitxer de preconfiguració des de la xarxa o des d'un mitjà extraïble, i el que fa és emplenar amb respostes totes les preguntes fetes al procés d'instal·lació. Podeu trobar la documentació completa per a fer precarrega incloent un exemple funcional que podeu editar a Apèndix B, Automatització de la instal·lació fent servir una configuració prèvia. ━━━━━━━━━━━━━━ ^[3] El paràmetre -l fa que algunes versions del in.tftpd registrin totes les peticions als registres del sistema, útil per diagnosticar els errors d'arrencada. Capítol 5. Arrencada del sistema d'instal·lació Sumari 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura AMD64 5.1.1. Arrencada des d'un CD-ROM 5.1.2. Arrencada des del Linux utilitzant el LILO o el GRUB 5.1.3. Arrencada des d'un llapis USB 5.1.4. Arrencada amb el TFTP 5.1.5. L'indicador d'arrencada 5.2. Paràmetres d'arrencada 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian 5.3. Resolució de problemes del procés d'instal·lació 5.3.1. Fiabilitat del CD-ROM 5.3.2. Configuració de l'arrencada 5.3.3. Problemes d'instal·lació usuals en AMD64 5.3.4. Com interpretar els missatges del nucli durant l'arrencada 5.3.5. Informar d'errors d'instal·lació 5.3.6. Emissió d'informes d'error 5.1. Arrencada de l'instal·lador en l'arquitectura AMD64 Avís Si teniu altres sistemes operatius que voleu mantenir al sistema (configurats amb arrencada dual), hauríeu d'assegurar-vos que han estat aturats correctament abans d'arrencar l'instal·lador. Instal·lar un sistema operatiu mentre un altre està en hibernació (és a dir, ha estat suspès a disc) podria resultar en pèrdues o danys en l'estat del sistema operatiu suspès, que podria causar problemes en reiniciar. Nota Per a informació de com arrencar l'instal·lador gràfic, vegeu Secció D.6, "L'instal·lador gràfic". 5.1.1. Arrencada des d'un CD-ROM La manera més fàcil per a la majoria de la gent serà utilitzar un conjunt de CD de Debian. Si disposeu d'un conjunt de CD i el vostre ordinador permet arrencar directament des del CD, fantàstic! Només heu de configurar el sistema perquè arrenqui des d'un CD tal i com es descriu a Secció 3.6.2, "Selecció del dispositiu d'arrencada", inseriu el CD, reinicieu l'ordinador i passeu al següent capítol. Recordeu que alguns dispositius de CD poden necessitar controladors especials i pot ser que aquests no siguin accessibles en els primers passos de la instal·lació. Si el mètode estàndard d'arrencada des d'un CD no us funciona al vostre ordinador, torneu a repassar el capítol i pareu atenció a la utilització de nuclis i mètodes d'instal·lació alternatius que probablement us funcionin. Tot i que no pugueu arrencar des d'un CD, probablement podeu utilitzar-lo per instal·lar els components del sistema debian i qualsevol paquet. Simplement heu d'arrencar utilitzant un altre mitjà com podria ser un disc. A l'hora d'instal·lar el sistema operatiu, el sistema base i qualsevol paquet addicional, enllaceu el sistema d'instal·lació amb el dispositiu CD-ROM. Si teniu problemes en l'arrencada, vegeu Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". 5.1.2. Arrencada des del Linux utilitzant el LILO o el GRUB Per arrencar l'instal·lador des d'un disc dur, primer heu de baixar els fitxers necessaris tal i com es descriu a Secció 4.4, "Preparació dels fitxers per arrencar des del disc dur". Si voleu utilitzar el disc dur únicament per a l'arrencada i voleu baixar-ho tot des de la xarxa, hauríeu de baixar el fitxer netboot/debian-installer/amd64 /initrd.gz i el nucli corresponent netboot/debian-installer/amd64/linux. Us permetrà tornar a particionar el disc dur del qual heu arrencat l'instal·lador, tot i això, ho hauríeu de fer amb molt de compte. Si durant la instal·lació preteneu mantenir sense modificacions una partició existent al disc dur, podeu baixar el fitxer hd-media/initrd.gz i el nucli corresponent, i també copiar una imatge iso del CD al dispositiu (assegureu-vos que el nom del fitxer acaba amb .iso). En aquest cas l'instal·lador pot arrencar del dispositiu i instal·lar des de la imatge del CD sense necessitar la xarxa. Per utilitzar el LILO haureu de configurar dos punts essencials del fitxer /etc /lilo.conf: ● carregar l'instal·lador initrd.gz a l'arrencada; ● obligar al nucli vmlinuz a utilitzar un disc de RAM com a partició arrel. A continuació trobareu un exemple del fitxer /etc/lilo.conf: image=/boot/newinstall/vmlinuz label=newinstall initrd=/boot/newinstall/initrd.gz Per a més informació vegeu les pàgines del manual initrd(4) i lilo.conf(5). Executeu l'ordre lilo i reinicieu el sistema. El procediment pel GRUB és similar. Cerqueu el fitxer menu.lst al directori / boot/grub/ (en algunes ocasions al directori /boot/boot/grub/) i afegiu-hi les línies següents: title New Install kernel (hd0,0)/boot/newinstall/vmlinuz initrd (hd0,0)/boot/newinstall/initrd.gz i reinicieu el sistema. Recordeu que el valor de ramdisk_size s'hauria d'ajustar a la mida de la imatge initrd. A partir d'aquí no hi hauria d'haver cap diferència entre el GRUB i el LILO. 5.1.3. Arrencada des d'un llapis USB S'assumeix que heu seguit els passos descrits a Secció 3.6.2, "Selecció del dispositiu d'arrencada" i Secció 4.3, "Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB". Només heu de connectar el llapis USB a algun connector USB lliure i reiniciar l'ordinador. El sistema s'hauria d'arrencar i us hauria d'aparèixer l'indicador boot:. Podeu introduïr-hi els paràmetres d'arrencada opcionals o únicament prémer Enter 5.1.4. Arrencada amb el TFTP Per arrencar des de la xarxa necessitareu una connexió i un servidor d'arrencada de xarxa TFTP (DHCP, RARP o BOOTP). El mètode d'instal·lació per suportar l'arrencada de la xarxa és descriu a Secció 4.5, "Preparació dels fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP". Hi ha diversos mètodes per a arrencar via TFTP en i386. 5.1.4.1. Targeta de xarxa o placa mare que suporta PXE És possible que la vostra targeta de xarxa o la placa mare proporcionin la possibilitat d'arrencada via PXE. Es tracta d'una reimplementació d'Intel (tm) de l'arrencada via TFTP. Si és el vostre cas, podeu configurar la BIOS perquè arrenqui via la xarxa. 5.1.4.2. Targeta de xarxa amb una ROM d'arrencada via xarxa És possible que la vostra targeta de xarxa proporcioni la possibilitat d'arrencar via TFTP. Informeu-nos () de com us ha anat. 5.1.4.3. Etherboot El projecte etherboot proporciona disquets d'arrencada i fins hi tot roms d'arrencada que permeten l'arrencada via TFTP. 5.1.5. L'indicador d'arrencada Quan arrenqui l'instal·lador us apareixerà una pantalla gràfica amigable mostrant el logotip de Debian i l'indicador d'arrencada: Press F1 for help, or ENTER to boot: A l'indicador d'arrencada podeu o bé prémer Enter per arrencar l'instal·lador amb les opcions predeterminades o introduir un mètode específic d'arrencada amb paràmetres opcionals. Podeu accedir a informació útil sobre els mètodes d'arrencada i paràmetres d'arrencada prement les tecles de F2 a F8. Si afegiu algun paràmetre a la línia d'ordres d'arrencada, assegureu-vos d'escriure el mètode d'arrencada (el predeterminat és install) i un espai abans del primer paràmetre (ex. install fb =false). Nota Si esteu instal·lant el sistema via un dispositiu d'administració remot que proveeixi una interfície de text a la consola VGA, pot ser que no veieu la pantalla flaix gràfica en arrencar l'instal·lador, fins i tot pot ser que no veieu l'indicador d'arrencada. Exemples d'aquests dispositius inclouen la consola de text "integrated Lights Out" (iLO) de Compaq i l'"Integrated Remote Assistant" (IRA) d'HP. Podeu prémer F1 a cegues^[4] per a saltar-vos aquesta pantalla i veure el text d'ajuda. Un cop hàgiu deixat enrere la pantalla flaix gràfica i estigueu al text d'ajuda les pulsacions de tecles es mostraran a l'indicador com s'espera. Per a deshabilitar el framebuffer per a la resta de la instal·lació, haureu d'afegir també fb=false a l'indicador d'arrencada com descriu el text d'ajuda. 5.2. Paràmetres d'arrencada Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç de detectar automàticament la informació dels perifèrics. Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo. Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa correctament; probablement ho farà. Si no és el cas, podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol paràmetre especial que informi al sistema respecte al vostre maquinari. Podeu trobar informació referent a molts paràmetres de l'arrencada a Linux BootPrompt HOWTO, inclosos alguns trucs per a maquinari obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més habituals a Secció 5.3, "Resolució de problemes del procés d'instal·lació". A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge Memòria:dispok/totalk disponible total hauria d'indicar la quantitat total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre mem=ram, on ram correspon a la quantitat de memòria, amb el sufix "k" pels kilobytes, o "m" pels megabytes. Per exemple, mem=65536K i mem=64M corresponen a 65 MiB de RAM. Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà automàticament . Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el paràmetre console=device al nucli; device correspon al dispositiu sèrie, que acostuma a ser similar a ttyS0. 5.2.1. Paràmetres de l'instal·lador de Debian El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres d'arrencada^[5] addicionals que us podrien ser d'utilitat. Hi ha una sèrie de paràmetres que tenen una "forma abreujada" que ajuda a evitar les limitacions dels paràmetres de línia d'ordres del nucli i facilita la seva introducció. Si un paràmetre té una forma abreujada, aquesta es mostrarà entre parèntesi després de la forma normal (més llarga). Els exemples d'aquest manual normalment utilitzaran la forma abreujada. debconf/priority (priority) Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar. La instal·lació predeterminada utilitza priority=high. En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical, però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en funció de les necessitats que n'esdevinguin. Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada priority=medium, se us mostrarà el menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació. Quan s'utilitza el paràmetre priority=low es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada expert). En el cas de priority=critical, el sistema d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges. DEBIAN_FRONTEND Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són: ● DEBIAN_FRONTEND=noninteractive ● DEBIAN_FRONTEND=text ● DEBIAN_FRONTEND=newt ● DEBIAN_FRONTEND=gtk El tipus predeterminat és DEBIAN_FRONTEND=newt. En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma a utilitzar DEBIAN_FRONTEND=text. En general, l'únic tipus disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el newt, i per tant actualment no és molt útil. BOOT_DEBUG Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada). BOOT_DEBUG=0 És el valor predeterminat. BOOT_DEBUG=1 Més missatges de l'habitual. BOOT_DEBUG=2 Molta informació de depuració. BOOT_DEBUG=3 Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres. INSTALL_MEDIA_DEV El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple, INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/ floppy/0 El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu. lowmem Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també Secció 6.3.1.1, "Comprovació de la memòria disponible / mode poca memòria". debian-installer/framebuffer (fb) Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant el paràmetre fb= false. Els símptomes del problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar la instal·lació. Per deshabilitar la utilització del framebuffer al nucli també podeu utilitzar l'argument video=vga16:off. La problemàtica relacionada amb aquest paràmetre s'ha detectat en ordinadors Dell Inspiron amb una targeta Mobile Radeon. debian-installer/theme (theme) El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari (colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la interfície. Actualment ambdues interfícies, newt i gtk, només tenen disponible el tema "dark", dissenyat per a usuaris amb discapacitats visuals. Podeu establir el tema arrencant amb theme=dark. netcfg/disable_dhcp El debian-installer procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts. L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà quan falli la configuració per DHCP. Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment utilitzant el paràmetre netfcg/disable_dhcp=true. hw-detect/start_pcmcia Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis PCMCIA trieu false. Aquest comportament s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils. disk-detect/dmraid/enable (dmraid) Establiu-ho a true per habilitar el suport a l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID, BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte que de moment aquest suport és experimental. Podeu trobar informació addicional al wiki de l'instal·lador de Debian. preseed/url (url) Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, "Instal·lació automàtica". preseed/file (file) Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, "Instal·lació automàtica". preseed/interactive Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu el paràmetre a true. Pot ser útil per provar o depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu Secció B.5.2, "Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats". auto-install/enable (auto) És possible retardar les qüestions que normalment es pregunten abans de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa. Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions, vegeu Secció B.2.3, "Mode auto". cdrom-detect/eject De manera predeterminada, abans de re